El van posar els pescadors peruans al període de temps en el qual desapareixien els bancs de peixos del mar i, cada any, era pels volts de Nadal. Com hem vist, la causa era una la petita invasió d'aigua més càlida que arribava a les costes del Perú i l'Equador sense gaires nutrients i, en conseqüència, amb pocs peixos. El Niño és un fenomen que canvia el comportament del sistema oceànic i atmosfèric a gran escala i altera els corrents oceànics de les aigües del Pacífic i les condicions dels vents alisis en la zona equatorial. No té relació causal amb l'Escalfament Planetari i ja en època dels descobriments, al voltant del segle XVI, se sabia de canvis en les aigües. Per ser més exactes, el Niño és la fase càlida d'un cicle natural conegut també per les sigles en anglès ENOS (El Niño-Oscil·lació del Sud), i que té una fase freda, anomenada la Niña. Quan no tenim Niño o Niña, fase neutra, els vents alisis bufen de Centreamèrica a Austràlia i Papua Nova Guinea. En el seu camí, els vents es carreguen d'humitat.

Això fa que descarreguin abundants pluges sobre les aigües molt càlides de Papua Nova Guinea i Indonèsia, que són de les zones del planeta on més plou, amb registres superiors als 2.000 mm a l'any. Aquesta situació de vent d'est a oest permet que el nivell del mar sigui mig metre més alt a Oceania que a Amèrica i la diferència de temperatura del mar entre les dues zones sigui d'uns 8 ºC. Quan es trenca la neutralitat i el cicle entra en fase freda (la Niña), s'accentua l'emergència de corrents freds en el Pacífic americà, i s'intensifiquen els vents alisis i la precipitació a la banda del Pacífic asiàtic. En canvi, quan comença una fase d'escalfament (el Niño), els vents alisis s'afebleixen.

Les grans tempestes ja no arriben a Papua Nova Guinea i descarreguen al bell mig del Pacífic equatorial. A la vegada, les temperatures de l'aigua d'Oceania es refreden i s'escalfen les d'Amèrica. Aquesta situació té conseqüències a bona part del planeta. Al sud-est asiàtic, el refredament de l'oceà permet una menor formació de núvols i, en conseqüència, les pluges són escasses, amb períodes molt secs. Els monsons no reguen i els conreus fracassen. A Europa, els efectes del cicle ENOS són minsos, perquè no estem subjectes al règim de vents tropicals. La influència del temps a Europa depèn directament dels fluxos i ones polars. Tot i així, al vessant atlàntic d'Europa, si el Niño persisteix fins a l'hivern, pot contribuir a ser una estació mica més freda. A Catalunya, els estudis fets no mostren una clara correlació.

Es parla molt del SuperNiño d'aquest any i, segur acabarà afectant tot el Planeta. Possiblement amb un estiu molt càlid a Europa Central però, no doneu per fet que això passarà a Catalunya necessàriament. Aquests fenòmens climàtics que són, literalment, cintes transportadores globals, són de molt mal predir. De manera global sabem que passarà però, els efectes de forma local o regional poden ser molt diferents dels esperats.