Les obres d’adequació de la plaça Vella han posat al descobert un conjunt de restes arqueològiques d’alt interès patrimonial que permeten documentar l’evolució històrica d’aquest espai, des de l’època romana fins al segle XX. La intervenció ha confirmat l’antiguitat de la presència humana al turó on s’aixeca l’actual plaça, des de com a mínim el segle I aC. També ha descobert estructures i materials relacionats amb l’antiga església i el castell, troballes que reforcen la importància històrica d’un espai que ja havia proporcionat evidències arqueològiques destacades en excavacions anteriors. Entre els elements localitzats destaquen tombes tardoantigues i medievals que es prolonguen des de la zona del campanar fins a més enllà del centre de la plaça.

En aquest sentit, el regidor de Memòria Històrica, Dani Bañeza, ha destacat que “sovint els artesencs i artesenques passegen per la plaça Vella sense saber que sota els seus peus hi ha restes de persones que van viure al poble fa centenars d’anys”. Segons explica, aquesta descoberta contribueix a reforçar el vincle de la ciutadania amb la història de la vila i a prendre consciència de la importància d’aquest espai com a centre històric del municipi. Els enterraments, alguns construïts amb caixa de pedra, podrien datar preliminarment entre els segles IX i XII, tot i que la seva cronologia exacta es determinarà a partir de les anàlisis de laboratori i de les proves de carboni 14 que es duran a terme pròximament. L’arqueòleg al capdavant del projecte, Òscar Trullàs, ha explicat que els treballs de laboratori, juntament amb les planimetries i fotogrametries obtingudes durant la intervenció, permetran ampliar la documentació elaborada l’any 1984. En aquest sentit, assenyala que aquests estudis ajudaran a “obtenir una visió global més gran del jaciment arqueològic”.

Durant les excavacions s’ha descobert una sitja de poc més d’un metre de diàmetre on s’hi han recuperat abundants fragments de ceràmica grisa medieval, principalment olles, que permeten situar-ne l’ús entre els segles IX i XII. A l’interior també s’hi han localitzat fragments de tègula i de ceràmica sigil·lada africana i hispànica. Els treballs també han permès documentar restes de murs vinculats a diferents etapes constructives del conjunt arquitectònic antic. A la zona nord s’han identificat estructures corresponents al mur de tancament de la nau barroca de l’església, mentre que a la zona est ha aparegut un mur de pedra i morter de calç que podria correspondre a una construcció datada entre els segles XIV i XVIII. A més, segons Trullàs, la intervenció “ha permès veure parcialment els nivells més antics, d’època iberoromana”, tot i que de forma limitada.

Bañeza ha remarcat que durant les obres s’ha garantit la preservació de totes les restes localitzades. “Les obres s’han fet amb totes les garanties i amb un seguiment arqueològic complet”, ha subratllat. Les restes s’han protegit amb geotèxtil i s’han tornat a cobrir, de manera que les obres de millora de la plaça poden continuar sense afectar aquest patrimoni arqueològic. Les conclusions de l’estudi són encara provisionals, ja que resten pendents les anàlisis detallades dels materials recuperats i de les restes humanes localitzades. Tot i això, els arqueòlegs participants en el projecte han indicat que la intervenció ha permès ampliar el coneixement sobre l’evolució històrica de la plaça Vella i confirmar la continuïtat d’un espai ocupat durant segles i fins a l’època contemporània. La descoberta de noves tombes, estructures i materials ajudarà a explicar millor la història d’Artés a les futures generacions, tot posant en valor el patrimoni històric de la vila.