La pobresa és una realitat cronificada a Catalunya, tal com posen en evidència les dades que aquest dijous ha presentat Càritas Catalunya a partir de la seva Memòria 2025. El document, que recull l’acció desenvolupada per les deu Càritas diocesanes en territori català, alerta que la pobresa no respon únicament a una manca d’ingressos, sinó a la “combinació de factors que dificulten greument els processos d’inclusió social”. Segons Càritas, aquests factors que fan que la pobresa estigui “enquistada” al nostre país són tres: l’accés a un habitatge digne, les conseqüències de la situació administrativa irregular de milers de persones i el debilitament dels vincles socials i comunitaris.

Així, segons l’entitat, l’habitatge continua sent el principal factor d’exclusió social. Més de la meitat de les llars acompanyades (55%) no disposen d’un habitatge digne i gairebé set de cada deu tenen dificultats per assumir les despeses de l’habitatge o dels subministraments bàsics. “Aquesta situació obliga moltes famílies a recórrer a solucions residencials cada vegada més precàries. El relloguer, que fa quinze anys era una realitat gairebé inexistent, s’ha convertit en l’opció habitual per a una de cada tres llars acompanyades per Càritas, i en molts casos passa de ser una solució transitòria a convertir-se en permanent”, alerta l’entitat.

D’altra banda, Càritas també assenyala l’increment de les persones en situació administrativa irregular, que ja representen el 46% de les persones ateses. “Aquesta situació impedeix l’accés efectiu a drets fonamentals, dificulta la incorporació al mercat laboral i condemna moltes persones a una vulnerabilitat que podria evitar-se amb polítiques d’inclusió més eficaces”, destaquen.

En aquest sentit, l’entitat destaca que durant el procés extraordinari de regularització que tot just ha finalitzat, i encara amb dades provisionals, ha acompanyat al voltant de 7.500 persones en els seus processos de regularització i ha realitzat els tràmits de més de 4.000 persones, una tasca que continuarà amb l’acompanyament als itineraris d’inserció laboral, per intentar que puguin mantenir aquesta situació regular en el futur.

Pobresa amb rostre de dona

Una altra qüestió que Càritas posa sobre la taula és que la pobresa continua afectant especialment les dones, que representen el 58% de les persones acompanyades, i les famílies amb infants i adolescents. De fet, en més de la meitat de les llars ateses hi viuen infants i adolescents. “Preocupa especialment perquè compromet la igualtat d’oportunitats i perpetua la transmissió intergeneracional de la pobresa”, diuen.

En l’àmbit laboral, l’entitat assenyala que la recuperació de l’ocupació encara no s’ha traduït en una inclusió real. “El 60% de les persones acompanyades es trobaven a l’atur i una de cada cinc tenia una feina precària, una situació que evidencia que disposar d’una feina ja no garanteix poder desenvolupar un projecte de vida digne”, insisteixen. Davant d’aquesta realitat, Càritas defensa que la resposta no pot limitar-se a cobrir necessitats bàsiques. “L’acompanyament ha de ser integral i posar les persones al centre, promovent processos que garanteixin l’accés als drets, l’autonomia personal i la participació comunitària”, apunten.

Per aquest motiu, Càritas Catalunya demana un compromís decidit de les administracions públiques per ampliar el parc d’habitatge social i garantir l’accés a un habitatge digne, i reclama que s’aprovi la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per fer front al sensellarisme i erradicar-lo. L’entitat considera clau el suport de les administracions a les famílies amb infants i adolescents, i demana que s’implementi la prestació universal per criança, la gratuïtat i universalitat de l’etapa educativa dels 0-3 anys, així com a les activitats extraescolars.

Reconstruir els vincles socials

D’altra banda, l’entitat considera imprescindible reconstruir els vincles socials, perquè les xarxes familiars, veïnals i comunitàries són un “factor determinant” per prevenir i superar les situacions d’exclusió. “La lluita contra la pobresa és una responsabilitat compartida que requereix comunitats capaces d’acollir, cuidar i generar oportunitats”, asseguren.

Durant el 2025, les deu Càritas diocesanes van acompanyar 86.128 llars, on vivien 199.571

persones, a través de 2.084 projectes desenvolupats arreu del territori català. Aquesta acció va ser possible gràcies al compromís d'11.110 persones voluntàries, 674 professionals contractats i 18.103 persones i empreses col·laboradores. En total, Càritas va destinar 53 milions d’euros, dels quals el 82% es van dedicar directament a l’acció social.