Durant gairebé 170 anys, la justícia de proximitat ha format part de la vida de molts municipis catalans, tot i que per a una part de la ciutadania continua sent una gran desconeguda. Aquests espais, vinculats històricament a la realitat dels pobles i anomenats jutjats de pau, s'han transformat en les actuals Oficines de Justícia en el Municipi: un servei pensat per acostar l’Administració de justícia a les persones que viuen en poblacions que no són seu del partit judicial. La idea és senzilla: que accedir a la justícia no impliqui sempre desplaçar-se a una ciutat amb tribunal. L'objectiu és que els ciutadans puguin fer determinats tràmits, rebre orientació i trobar vies per resoldre conflictes quotidians des del seu mateix municipi.

La justícia de proximitat a la Catalunya Central
A Catalunya, aquesta xarxa de proximitat té un abast molt ampli. Dels 947 municipis catalans, 898 compten actualment amb Oficines de Justícia en el Municipi. Això significa que aquest servei és present en el 92,3% del territori i dona cobertura a 3,2 milions de persones, al voltant del 40,4% de la població catalana.

A la Catalunya Central, el desplegament de mitjans materials i personals a les Oficines de Justícia en el Municipi es consolida amb pas ferm a través de la constitució de noves agrupacions territorials. En el marc de les competències de la Generalitat, ja compten amb la validació formal dels seus respectius plens les agrupacions amb capçalera a Monistrol de Montserrat (amb Castellbell i el Vilar i Marganell), Sant Salvador de Guardiola (que integrarà Fonollosa, Aguilar de Segarra, Rajadell, Sant Mateu de Bages i Castellfollit del Boix), Balsareny (juntament amb Navàs i Gaià) i Moià (amb Calders, Santa Maria d’Oló i l’Estany).

Així mateix, s'articulen les noves estructures mancomunades amb seu a Santpedor (que sumarà els municipis de Sallent, Súria, Cardona, Castellnou del Bages i Sant Joan de Vilatorrada) i a Gironella (amb Cercs, Montmajor i Sagàs), a les quals s’afegeixen les agrupacions encapçalades pel Pont de Vilomara i Rocafort, Artés, Puig-reig i Bagà per optimitzar l'atenció ciutadana.

Finalment, destaca la gran xarxa territorial amb seu a Prats de Lluçanès, que aglutinarà dotze municipis (Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Sant Martí d’Albars, Sobremunt, Santa Cecília de Voltregà, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès). Aquest esforç institucional és clau per fer efectiu un model de justícia plenament proper, àgil i arrelat a les necessitats de la ciutadania.

Una porta d’entrada propera al sistema judicial
La justícia de proximitat va néixer al segle XIX amb una funció clara: acostar el sistema al territori i facilitar que les persones poguessin resoldre determinades qüestions sense haver d’acudir a òrgans judicials allunyats de la seva localitat.

Ara, amb la transformació impulsada per la Llei orgànica 1/2025, aquests òrgans han evolucionat cap a les Oficines de Justícia en el Municipi, un model que amplia les seves funcions i que aprofita també les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies. Més enllà del canvi de denominació formal aprovat per llei, la tasca actual de l'Administració se centra a desplegar els mitjans materials i personals necessaris en virtut de la seva competència estatutària. D'aquesta manera, es reforça el paper d’aquests espais com a punt proper de relació entre la ciutadania i l’Administració de justícia.

Aquestes oficines ofereixen i incorporaran progressivament serveis que poden ser d’utilitat en el dia a dia de moltes persones. Per exemple, mantenen el seu paper com a oficines col·laboradores del Registre Civil, facilitant gestions relacionades amb certificats de naixement, matrimoni o defunció, entre altres tràmits. També permetran acostar determinades actuacions judicials que abans podien requerir desplaçaments. Mitjançant sistemes de videoconferència o altres eines de comunicació, els ciutadans podran participar en actuacions processals quan així correspongui des del seu municipi.

Prevenir conflictes i facilitar-ne la resolució: la conciliació davant dels jutges de pau 
Una de les grans apostes del nou model és reforçar la prevenció i la resolució de conflictes mitjançant vies alternatives al procediment judicial quan la naturalesa del cas ho permeti.  En moltes ocasions, els problemes entre persones, veïns o petits negocis poden trobar una solució mitjançant el diàleg i la conciliació. No tots els desacords necessiten arribar a un procediment judicial llarg o complex. 

La proximitat és precisament un dels principals valors de la justícia de pau. Els jutges i jutgesses de pau coneixen l’entorn en què desenvolupen la seva funció i formen part de la realitat del municipi. Aquest coneixement proper pot ajudar a entendre millor determinades situacions i orientar la ciutadania cap a la via més adequada per abordar-les. 

En aquest sentit,  els jutges de pau tindran també un paper destacat en relació a un dels mitjans adequats de solució de controvèrsies: la conciliació. Els i les jutgesses, amb el suport de les oficines de justícia municipal, tenen competència per conciliar en cas de conflictes entre els veïns. Aquesta funció afavoreix una justícia més propera, àgil i orientada a resoldre els problemes de les persones. 

Menys desplaçaments i més serveis gràcies a la tecnologia
La transformació d’aquest servei passa també per la incorporació d’eines digitals que facilitin la relació entre la ciutadania i l’Administració de justícia.

Les noves oficines judicials en el municipi estaran connectades amb el sistema judicial i comptaran progressivament amb recursos tecnològics que permetran fer determinades actuacions per videoconferència, gestionar sol·licituds i facilitar la comunicació entre ciutadans i òrgans judicials.

L’objectiu és pràctic: evitar desplaçaments innecessaris i aconseguir que viure en un municipi petit no suposi una dificultat afegida per accedir a la justícia. A més, les oficines podran prestar suport en altres tràmits, com la recepció de sol·licituds d’assistència jurídica gratuïta o la gestió de peticions adreçades als organismes competents en matèria de justícia.

Un servei de proximitat que mira al futur
El Govern impulsa el Pla de justícia de pau i de proximitat de Catalunya 2025-2028 per consolidar aquesta evolució mitjançant el desplegament de recursos. El pla s’estructura al voltant de quatre grans àmbits: organització, formació i difusió, espais i tecnologia.

Un dels elements clau serà la creació i ampliació d’agrupacions d’Oficines de Justícia en el Municipi, que permetran disposar de més suport especialitzat i millorar la capacitat d’atenció a la ciutadania. La transformació també implica adaptar els espais, reforçar els recursos tecnològics i oferir formació a les persones vinculades a aquest servei.

Aquesta xarxa de proximitat forma part del teixit municipal català des de fa més d’un segle i mig. Ara afronta una nova etapa per respondre a una societat diferent, més digital i amb noves necessitats. L’objectiu és que la justícia sigui alguna cosa més que acudir a un tribunal quan hi ha un problema. Es tracta de disposar d’un servei proper que informi, orienti i ajudi a trobar solucions des del mateix territori. Perquè una justícia accessible comença, moltes vegades, a la porta del costat.