S’ha constituït oficialment l’entitat Cardener Viu, la plataforma d’oposició a la macroplanta de biogàs que es pretén construir al terme de Sant Mateu de Bages, molt a prop dels nuclis de població de Súria i Callús. La junta de l’entitat serà integrada per Pilar Hontecillas, presidenta; Quim Castellà, secretari, i Salvador Jofre, tresorer, juntament amb nombrosos vocals. Ara com ara, Cardener Viu és format per membres de Súria Viu i Callús Viu, però amb l’objectiu d’aplegar gent de més municipis de la comarca que també rebrien les conseqüències negatives de la planta de biogàs si s’arribés a construir. Cardener Viu manté informació actualitzada en una pàgina web (cardenerviu.cat), on la gent es pot adherir a la plataforma. L’adreça electrònica de l’associació és cardenerviu@gmail.com. Alhora, Súria Viu i Callús Viu tenen sengles comptes d’Instagram (@suriaviu i @callusviu) i correus electrònics (suriaviu@gmail.com i callusviu1@gmail.com). 

Les raons de Cardener Viu per a oposar-se a la construcció de la macroplanta de biogàs

Segons el projecte de la macroplanta de biogàs, presentat per l’empresa Nortegas, es construiria dins del terme municipal de Sant Mateu de Bages, tot i que molt a prop dels nuclis de Súria i Callús. La instal·lació seria dissenyada per tractar 200.000 tones anuals de purins, fems, gallinassa i residus d’escorxador, una capacitat que la situaria entre les plantes de biogàs més grans de Catalunya i també de l’estat espanyol. Una de les principals conseqüències del projecte seria l’augment del trànsit pesant. El trasllat d’aquesta gran quantitat de residus implicaria, segons les estimacions, el pas d’un camió de purins per la C-55 cada quatre minuts de mitjana. Aquesta intensificació del trànsit qüestiona que la instal·lació es pugui considerar un projecte que respongui als principis de l’anomenada energia verda. La planta generaria emissions contaminants, als quals caldria afegir les emissions i el soroll causats pel trànsit constant de camions pesants. Aquesta contaminació pot afectar especialment els infants, la gent gran i els qui tenen problemes respiratoris o cardiovasculars.

Així mateix, diversos estudis relacionen la proximitat a grans instal·lacions de tractament de residus amb riscos per a la salut. Cal tenir en compte que els efectes de la contaminació s’acumulen amb el temps i poden aparèixer després d’anys d’exposició. Per una altra banda, el projecte preveu una bassa de digestat líquid, un subproducte que pot utilitzar-se com a fertilitzant, amb una capacitat de 29.750 metres cúbics. Una infraestructura d’aquestes dimensions podria causar molèsties importants per la pudor, especialment als nuclis de Súria, situat a 2,1 km, i Callús, a 3,5 km. En serien especialment perjudicats al polígon de la Pobla i als barris d’Antius, el Cortès i el Fusteret, situats molt a prop de l’emplaçament previst. La macroplanta ocuparia més de sis hectàrees, incloent-hi tant les instal·lacions com els accessos. Entre els elements principals hi hauria quatre digestors de 7.000 metres cúbics cadascun i una torxa destinada a cremar els gasos originats durant el procés. D’una altra banda, cal qüestionar fins a quin punt aquestes plantes contribueixen realment a resoldre el problema dels purins.

El Bages té capacitat suficient per a absorbir els purins que origina, de manera que la importació de residus procedents d’uns altres territoris no serviria per a resoldre cap necessitat comarcal. A més, el projecte considera que el risc d’incendi de la instal·lació seria alt, de nivell 7. La planta generaria prop de 190.000 tones anuals de digestat que s’haurien de continuar gestionant i escampant als camps. Tot i produir biogàs, el procés no elimina el nitrogen dels purins: aquest continua present al digestat i manté la pressió sobre aqüífers i sòls. En definitiva, costa de veure quins beneficis aportarà aquest projecte al territori . Darrere aquestes macroplantes hi ha un negoci privat que pot tenir un impacte considerable en l’entorn, amb un augment molt notable del trànsit de camions, pudor, risc d’incendi i possibles perjudicis a l’aigua. Alhora, l’aportació energètica que se’n derivaria és, si més no, discutible.