L’Ajuntament de Manresa ha donat a conèixer els resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la ciutat. La diagnosi mostra que, en un context creixent de diversitat lingüística a la ciutat, el català continua sent la llengua més utilitzada en el dia a dia per la majoria de la població manresana. Les conclusions de l’estudi han estat presentades per l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante Martínez, i l’Assessor per la Llengua Catalana a l’Ajuntament de Manresa, Marc Orriols Gol.

Segons es desprèn de l’enquesta, el 50,8% de la població manresana empra el català de manera habitual, una proporció molt superior a la del conjunt de Catalunya (32,6%), i a prop del 59,6% que registra la Catalunya Central. Pel que fa a la llengua castellana, és l’habitual del 30,6% de la població, un percentatge inferior al del conjunt del país (46,5%) i lleugerament superior al de les comarques centrals (20,9%). L’indicador de la llengua habitual s’utilitza per definir l’ús més freqüent a la vida quotidiana i reflecteix el paisatge lingüístic sonor. És l’indicador clau per comprendre l’ús social d’una llengua.

El català també és la llengua d’identificació predominant (49,2%), una xifra per sobre de la mitjana de Catalunya (30%), i la llengua inicial del 39,7% de la població, superant també el conjunt del país (29%). Per la seva banda, el castellà se situa com a llengua inicial per al 38,3% dels manresans i com a llengua d'identificació per al 29,2%, en ambdós casos per sota de les xifres generals de Catalunya (49,2% i 40,4%, respectivament), mentre que les dades de la ciutat mantenen una dinàmica propera a la de les comarques centrals. La llengua inicial és la llengua apresa a casa durant la infantesa i la llengua d’identificació és la llengua que la persona considera com a pròpia. Per tant, són indicadors individuals i d’identitat, que no tenen a veure en l’ús social, que ho defineix la llengua habitual.

En l’espai dels usos socials, el català predomina en la majoria d’interaccions socials a Manresa, tot i que les relacions més informals mostren un ús més equilibrat entre llengües. L’ús exclusiu del català oscil·la entre el 29% amb els amics i el 52% en activitats esportives, mentre que el castellà com a única llengua se situa entre el 15% i el 27% segons el context. Les relacions més informals, amics, feina o veïnat, entre altres, mostren una convivència notable entre català i castellà, amb percentatges elevats d’ús mixt. En espais com el culte o la interacció amb usuaris a la feina, augmenta la presència d’altres llengües. En aquesta línia, el català és la llengua d’inici predominant a Manresa: dues de cada tres converses comencen en català, sigui de mane ra habitual o molt freqüent.

‘No Canviïs Mai’, la campanya per frenar la tendència del canvi de llengua

Els resultats de l’enquesta mostren també una tendència de convergir del català al castellà quan conviuen les dues llengües (fet que passa en un 54%), motiu pel qual l’Ajuntament de Manresa ha engegat, en paral·lel als resultats de l’estudi, la campanya ‘No canviïs mai’, que té l’objectiu de fomentar el manteniment de les converses en català. La peça central de la campanya és un espot institucional protagonitzat per l’actor bagenc Jan Buxaderas Escolà, amb la col·laboració de figurants de l’entitat social i teatral d’Els Carlins. Com explica l’actor en aquesta peça audiovisual, un 93% de la població de Catalunya declara almenys entendre el català, percentatge que a Manresa s’enfila fins al 98%. Per tant, la pregunta que queda és: per què canviem de llengua si la majoria de la població entén el català? L’espot mostra com en qualsevol espai de la vida quotidiana és possible i important, per a la preservació i impuls de la llengua catalana, no canviar de llengua per raons d’aparença o socials. La peça vol ponderar en positiu l’ús social, conscient i actiu de la llengua catalana, la pròpia de Manresa i Catalunya, com a llengua franca i de cohesió en els espais socials, sense voler treure la importància de la diversitat i la riquesa de la convivència entre moltes llengües a la ciutat. Els Carlins, entitat centenària cultural i teatral amb moltes connexions al món associatiu de la ciutat, ha col·laborat en la gestió, preparació i figurants de tot l’elenc de figurants. L’actor de doblatge Gerard Núñez ha fet el paper de cambrer en l’escena del bar. L’espot, un pla seqüència de quasi dos minuts, ha estat gravat des de l’entrada d’Els Carlins, al carrer de Sabateria, fins a l’entrada de la Plaça Major. La campanya ‘No Canviïs Mai’ serà expansiva la resta de l’any amb actuacions en diversos àmbits socials de la ciutat com el comerç, l’esport, la cultura, la Taula per al Foment de l’Ús Social del Català de Manresa i el voluntariat lingüístic.