La temperatura mitjana del conjunt del país presenta una anomalia superior als +3,0°C respecte del període de referència 1991-2020 a més del 80% del territori, i supera els anteriors precedents càlids dels estius de 2022, 2003 i 2025. A sectors del Pirineu Occidental, la plana de Vic i altres punts de l’interior l’anomalia de temperatura de l’estiu ha superat els +4,0 °C. Pel que fa als rècords, l’estiu també deixa dades rellevants en diversos indicadors d’extrem tèrmic, com les 59 nits tòrrides (temperatura nocturna que no baixa de 25 °C) a l’estació meteorològica de Barcelona – Can Bruixa. Així mateix, destaquen les 20 jornades amb temperatura igual o superior als 40 °C en alguna estació de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA). Entre les estacions que han acumulat més jornades amb temperatura superior als 40 °C destaca Lleida – la Femosa, amb 15 dies, seguida de Vinebre i Alcarràs, amb 14 dies cadascuna.

Compte, perquè aquestes línies són de la nota de premsa de Meteocat i fan referència a l'estiu climàtic que finalitzava el 31 d'agost. Durant els primers dies de setembre, s'han superat els 40ºC en algun observatori i algun dia, els valors de 20ºC de nit tropical i també la nit tòrrida amb 25ºC. L’excepcionalitat de l’estiu de 2026 queda reflectida tant a la majoria de les estacions meteorològiques automàtiques (amb més de 20 anys de dades) com a una vintena de sèries climàtiques històriques de Catalunya (més de 75 anys de dades), incloses les sèries centenàries de l’Observatori Fabra de Barcelona i de l’Observatori de l’Ebre.

Pel que fa a la precipitació, l’estiu ha estat sec o molt sec a bona part del territori. En alguns sectors, com el Segrià, el Montsià, el Baix Ebre i el Pla d’Urgell, la precipitació acumulada ha estat inferior als 10 mm. A més, avui en dia alguna estació registra encara una ratxa seca (dies consecutius sense pluja o amb pluja inferior a 1 mm) que continua creixent, com per exemple Mollerussa amb cent onze dies. Aquestes dades són importants per remarcar que en alguns sectors de Ponent i de la vall de l'Ebre gairebé no hi ha plogut en tot l'estiu. Malgrat que habitualment són les zones del país amb un estiu més sec, una absència gairebé total de pluja és excepcional.

El comportament pluviomètric ha estat, però, desigual. El Camp de Tarragona n’és l’excepció més destacada, ja que principalment dos episodis de precipitació intensa del mes d’agost han fet que localment les acumulacions superin el 200% de la mitjana climàtica d’estiu. A les estacions del Vendrell (el Baix Penedès) i Torredembarra (el Tarragonès) ha estat l’estiu més plujós dels seus 25 i 26 anys respectivament, a causa dels aiguats dels dies 22 i 24 d’agost.