És un gest tan integrat en la nostra vida quotidiana que costa imaginar que algun dia no hagués existit. Però, com moltes altres coses que fem automàticament, donar la mà té una història al darrere. I és força més antiga del que podríem pensar. Una de les explicacions més esteses relaciona aquest gest amb una idea molt senzilla: mostrar la mà dreta servia per demostrar que no portaves cap arma. En societats on els conflictes i la violència formaven part de la vida quotidiana, acostar-se a una altra persona amb la mà oberta podia transmetre un missatge molt clar: “No vinc a atacar-te”. Ara bé, això no significa que els antics grecs, romans o altres pobles donessin exactament la mà tal com ho fem nosaltres avui. La història del gest és més complexa i les seves formes han anat canviant amb el temps.

En l’antiguitat trobem representacions de persones encaixant-se les mans. De fet, els grecs utilitzaven aquest gest en diferents contextos socials i religiosos. També apareix en representacions artístiques de l’època romana. En alguns casos, el contacte de les mans estava relacionat amb acords, pactes o salutacions. La mà, per tant, ja tenia un component simbòlic important: posar-la en contacte amb la d’una altra persona podia representar confiança, compromís o un vincle entre dues persones. Amb el pas dels segles, donar la mà va anar quedant associat cada vegada més a la idea de pacte i confiança. Encara avui ho podem veure en expressions com “donar la paraula” o “donar la mà”. Abans que existissin contractes per a gairebé qualsevol operació, una encaixada podia tenir un enorme valor simbòlic.

I això explica en part per què encara avui, quan dues persones tanquen un acord, una encaixada continua tenint un punt solemne. No obstant això, no a tot arreu se saluda donant la mà. Hi ha cultures on és més habitual fer una reverència, ajuntar les mans, fer un petó a la galta, inclinar lleugerament el cap o simplement saludar verbalment. A més, el significat del gest també pot variar segons el lloc. La intensitat de l’encaixada, la durada o el contacte visual poden transmetre coses diferents. Una encaixada massa forta pot semblar agressiva. Una de massa fluixa pot interpretar-se com a desinterès. I si algú et reté la mà durant massa temps... probablement la conversa començarà a ser una mica incòmoda.