Els deures escolars són, sovint, motiu de tensió a moltes llars quan arriba la tarda. Amb algunes pautes senzilles, però, és possible convertir aquest moment del dia en una estona més tranquil·la, tant per als infants com per a les famílies. El primer element a tenir en compte és l’espai. Disposar d’un racó fix dedicat als deures, encara que sigui una cantonada del menjador, ajuda l’infant a associar aquell lloc amb la feina escolar i facilita la concentració, sobretot si es manté ordenat.

Pel que fa a l’horari, cada família ha de trobar el moment que millor s’adapti al seu ritme. Alguns infants rendeixen millor just després de dinar, mentre que d’altres necessiten una estona de joc o descans abans de posar-se a treballar. Mantenir-lo de manera constant facilita la rutina. La implicació dels pares i mares és important, però ha de tenir uns límits clars. Acompanyar, resoldre dubtes puntuals o revisar que la feina s’ha completat és útil, però fer els deures pel nen o la nena acaba restant-li autonomia i confiança.

Quan els deures s’allarguen massa o generen frustració constant, val la pena parlar-ne amb el tutor o la tutora. De vegades, un simple ajust en la manera d’organitzar-se a casa és suficient, però en altres casos pot ser un símptoma que cal revisar amb l’escola, ja que un volum excessiu de feina per a l’edat de l’infant també hi pot tenir a veure.

Establir pauses breus entre tasques, sobretot amb els més petits, evita que l’estona de deures s’eternitzi. Cinc o deu minuts de descans cada mitja hora, aproximadament, ajuden a mantenir la motivació sense perdre el fil de la feina. Aprofitar aquestes pauses per moure’s o beure aigua, en comptes de mirar pantalles, evita que costi tornar a agafar el ritme.

Celebrar els petits avenços, més que centrar-se només en les notes, reforça la relació dels infants amb l’estudi. Un reconeixement senzill per l’esforç fet cada tarda pot ser més eficaç, a la llarga, que qualsevol càstig per una feina mal acabada. Amb el temps, aquestes pautes es converteixen en una rutina que els mateixos infants acaben incorporant de manera autònoma.