La saviesa popular recorda que, encara que el paisatge sigui bonic o el riu sembli tranquil en temps de bonança, el cabal pot créixer de cop i de forma sobtada a causa de pluges riu amunt, provocant inundacions que s'ho emportin tot. Metafòricament, també s'utilitza com un consell general per evitar situacions de risc evident o per no confiar-se davant de coses que semblen calmes, però que poden esdevenir perilloses ràpidament.

Aquest article el faig després d'observar els aiguats que van afectar diversos punts del país, però amb especials afectacions al Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Baix Empordà i Vallès Occidental. En aquest punt vaig començar la col·laboració els anys noranta amb el Tot Cerdanyola i el Tot Sant Cugat. Vivia a prop de la Riera Major a Cerdanyola i vaig conèixer una santcugatenca l'any 1989. La riera travessava el poble i sortia a l'exterior passat Can Mora i passava davant de casa seva a la Rambla del Celler. Allà la recollia davant de casa els pares. Hi havia el camp de futbol. Ara tot està cobert, molt bonic això sí. Però és una zona zero que mai serà segura del tot. Catalunya està plena d'aquests exemples.

Ahir, la zona zero va ser l'entorn de Can Mora. El Monestir i el poblament medieval vivien lluny de la llera, més amunt. La URBANITZACIÓ, va "conquerir" l'entorn de la riera i la va cobrir. Us sona? Una constant al territori... Dimarts 30, la natura va tornar a conquerir els carrers i baixos. La Riera va desbordar. Fang, canyes, aigua, van ocupar l'espai. Amb l'agreujant que tenim una esponja natural com mai havíem tingut de densa i arbrada que és Collserola. Els aiguats van ser torrencials. Sant Cugat-CAR va fer 71 mm o l/m². En el cas del Fabra (altre vessant) es va arribar a una intensitat de 50 mm en 30 minuts. Collserola va concentrar, l'aiguat, la tromba. La cobertura de rieres (cursos ocasionals d'aigua) no la recomanen els hidròlegs assenyats. Altres interessos poblacionals i econòmics la demanen sempre. No n'aprendrem mai.