Manresadiari (MD): El lema d’enguany és la participació…Jordi Fosas (JF): Exacte. Enguany hem transformat la
Taverna Cervesa Guineu, un espai de trobada per cantar, ballar i tocar. Durant el dia funcionarà com a taverna professional, amb taules i cadires perquè els programadors puguin reunir-se, agendar i tancar contractacions. A mesura que avança el dia, es transformarà en un espai obert a tothom per venir a cantar, ballar i tocar.
Els concerts més grans es traslladen a la
plaça Sant Domènec, que creix i es potencia com a epicentre dels concerts a l’aire lliure. Hi haurà barra de Cervesa Guineu i food trucks.
Les parades de cultura popular que abans hi havia a Sant Domènec es mouen a la
plaça Neus Català, que esdevindrà la “Plaça de la Fira”, amb un espai dedicat a generar participació entorn la cultura popular.
A més, hi haurà un triangle entre la Taverna, Crist Rei i el Globus, on s’hi trasllada l’
Hostal Cantut, on podràs anar a dinar i a cantar. Als matins de dissabte i diumenge hi haurà tallers de cant i ball, i a les tardes, ball participatiu que acabarà a la nit amb els
Saraus d’arrel, espais lliures per cantar, tocar i ballar, guiats cada dia per una persona diferent. Dijous hi haurà l’
Alidé Sans, una artista de la Vall d’Aran; divendres hi serà
Carles Belda, i dissabte, el grup jove
Trèvol, que presenta disc nou.

Per què fem tot això? Perquè volem que els programadors no només vinguin a contractar, sinó que també s’emportin idees per generar als seus municipis espais per cantar, tocar i ballar. L’essència de la cultura popular és trobar-nos i fer comunitat. Hi haurà tota la programació habitual de concerts, dansa, circ i teatre, però hi hem afegit una capa de participació que volem que continuï en edicions futures.
MD: Quin és el criteri artístic per seleccionar els artistes?JF: És el moment més dur de la feina. Hem rebut
1.700 propostes, de les quals només n’hem pogut programar
85… i ja és una bogeria fer 85 propostes en quatre dies! Però hi ha més de 1.600 projectes als quals hem hagut de dir que no, i és complicat perquè molts podrien estar perfectament a la Fira.
Ens guiem per tres criteris principals. Primer, la
qualitat artística: dins d’aquestes 1.700 propostes n’hi ha moltes més de 85 que la tenen. Segon, que sigui un projecte que vulgui aprofitar el seu pas per la Fira: que no sigui un “bolo” més, sinó que l’artista estigui en un moment clau (emergent, amb disc nou, amb un treball per consolidar…) i sàpiga com gestionar-lo. Volem que surtin contractacions i que els artistes arribin preparats per assumir-les.
I tercer,
la diversitat: dins del poliedre de la programació hi ha d’haver de tot (cobla, dansa més tradicional, propostes trencadores, circ, teatre…). Ens podem trobar 20 projectes que girin entorn del mateix tema i tots estan preparats, però hem de buscar aquesta diversitat, pensant tant en el públic com en els diferents programadors.
MD: Com és la simbiosi entre Manresa i la FiraJF: És molt xulo que Manresa sigui la seu. Seria difícil trobar una altra ciutat a Catalunya que, amb la dimensió de Manresa, pugui oferir
20 escenaris artístics i culturals durant quatre dies.
Des del claustre del Museu del Barroc, els Carlins, la Plana de l’Om, el Teatre Conservatori, el Sielu, les sales del Kursaal,m el Conservatori de Música… Enguany, com a novetat, anem al
Casal de les Escodines, al
Globus i al pati de l’
Edifici Infants. Moltes vegades parlo amb manresans que diuen que “no hi ha res” i els dic: “Perdona?!”. Trobo majúscul que tot sigui tan proper i que la simbiosi entre Fira i ciutat llueixi tant durant aquests quatre dies. Manresa té un potencial enorme.
MD: Parlem dels itineraris i dels imperdibles d’aquesta edició.JF: Tenim
set itineraris que acostumem a fer. Si algú vol veure dansa, teatre o circ; si ve en família i vol coses per a la canalla; o si l’interessa la música d’arrel… aquests itineraris li fan recomanacions a mida. A més, els hem ordenat com si fossin dies, com un plànol d’estacions de metro, perquè sigui més fàcil seguir-los.

Si hagués de destacar alguns “imperdibles”: en primer lloc
l’espectacle inaugural, amb
Sandra Montfort,
Terra de Guapes. També la
cloenda de la Fira, molt recomanable, amb
Decostumari, amb, l’OMAC (Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya) i L’Esbord, que comptarà amb la participació de 8 ballarins i 16 dansaires d’esbarts.
Al
Kursaal, dos grans moments: divendres a la nit, l’estrena de
Pau, un homenatge a Pau Casals a càrrec de l’OMAC; i dissabte, l’estrena del nou projecte de
Judit Neddermann amb el
Trio Fortuny.

Per a la gent de dansa, tot el que passi al
Museu del Barroc: els projectes d’
Ester Guntín, Mucha Muchacha i Colectivo Glovo. A qui li agradi la dansa no se’ls pot perdre.

Per als amants del circ, diumenge a la tarda al Kursaal hi ha una proposta del Focus Flandes, un dels bressols del circ a Europa. És un projecte de circ i polifonia tradicional. Molt recomanable comprar entrada per veure l’espectacle des de l’escenari. Es tracta d’un espectacle de suspensió capil·lar: les artistes estan suspeses pels cabells i hi haurà moments en què el públic les tindrà just al damunt. És una perspectiva impactant.
I a qui li agradi la part més gamberra i experimental, que no es perdi les nits al
Sielu, on es podrà descobrir el més
underground de la Fira.
MD: Tres projectes que creus que sorprendran especialment el públic?JF:
Doncs per exemple, La Portera, que fa dos passis dijous al
Conservatori de Música. És un duet molt jove que ve de l’
Obrador d’arrel de la Fira i del programa
Impuls a la música d’arrel. Agafen cançons de bressol i han incorporat elements ceràmics i aigua. És per a tots els públics, es pot anar amb nens, i està entre les arts escèniques i la música. Crec que ho petaran: amb les prèvies que han fet ja els han sortit un munt de “bolos”. És una de les perletes musicals que no ens podem perdre.
Una altra perleta, a les
Escodines, és la
Cia. Ortiga: un projecte de memòria i teatre per a 40 persones, que fan diversos passis. També el recomano perquè és d’aquells projectes delicats i bonics de veure.

I en dansa, a la
plaça Europa, hi ha dos projectes: un d’italià, d’
Andrea de Siena, i un de català,
Radicel·la. Estan en un moment que crec que ens faran passar una molt bona estona i que ens permetran descobrir artistes amb molt de recorregut.