Prop d’un centenar de professionals han participat aquest divendres en la V Jornada d’Oncologia i Hematologia a la Catalunya Central, celebrada a l’Hospital Sant Joan de Déu i centrada en l’atenció als llargs supervivents de càncer. En la trobada s’han compartit els avenços i els nous reptes del model pioner de seguiment compartit implantat al territori fa més de 15 anys, en un context marcat per l’augment del nombre de llargs supervivents. L’organització de la jornada ha anat a càrrec d’Althaia, l’Institut Català de la Salut (ICS), el Centre Sanitari del Solsonès i el Servei Català de la Salut.

Fa uns anys, el terme llarg supervivent de càncer s’utilitzava per referir-se a les persones que havien superat els cinc anys des del diagnòstic i estaven lliures de malaltia. Actualment, la supervivència oncològica s’entén com un procés que comença amb el diagnòstic i s’estén al llarg de tota la vida. Per això, la transició a l’Atenció Primària no depèn exclusivament que hagin transcorregut cinc anys des del diagnòstic, sinó de la situació clínica, el risc i les necessitats de cada persona. En aquest model, és clau oferir un seguiment personalitzat i una atenció integral, així com fomentar la qualitat de vida d'aquests pacients i promoure uns estils de vida saludable.

El Grup de Llarg Supervivent compta amb la participació dels professionals dels serveis d’Oncologia i Hematologia d’Althaia i de les àrees bàsiques de salut del Bages, el Berguedà i el Solsonès gestionades per l’ICS, el Centre Sanitari del Solsonès i la mateixa Fundació Althaia. La incorporació recent d’Hematologia amplia l’abast del treball multidisciplinari i permet avançar en una atenció més adaptada a les necessitats dels pacients.

S’incrementa la xifra de llargs supervivents de càncer

En la jornada s’han posat sobre la taula xifres d’incidència, prevalença i supervivència. Durant els darrers deu anys, més de 2.000 pacients diagnosticats de càncer han finalitzat el seguiment hospitalari i han passat a ser atesos per l’Atenció Primària a través d’aquest circuit. Només el 2025 es van elaborar 275 informes d’alta, davant dels prop de 200 anuals de fa deu anys. Aquestes dades evidencien l’activitat creixent del model, una tendència que es preveu que continuï en els pròxims anys.

L’augment del nombre de llargs supervivents s’explica sobretot per l’increment dels diagnòstics de càncer i la incorporació de nous tractaments. Segons el Registre Hospitalari de Tumors d’Althaia, els nous casos anuals de càncer a la seva àrea de referència van passar de 1.014 el 2009 a 1.606 el 2023, un increment aproximat del 58%.

Un seguiment més personalitzat i adaptat al risc

El grup de treball avalua periòdicament la qualitat del model i el grau de compliment del protocol. Els resultats indiquen que l’Atenció Primària pot assumir aquest seguiment amb garanties ja que disposa de protocols consensuats, informació clínica adequada i vies de coordinació àgils amb l’àmbit hospitalari. Un dels objectius actuals és avançar cap a un seguiment encara més individualitzat, estratificat segons el risc de recaiguda i adaptat a les necessitats de cada pacient. En aquesta línia, s’ha establert que les pacients amb càncer de mama amb un risc molt baix de recaiguda puguin passar al seguiment de l’Atenció Primària al cap de quatre anys del diagnòstic. Aquesta mesura permet adaptar la intensitat i l’àmbit del seguiment a les necessitats reals de cada persona, mantenint, com fins ara, vies àgils de consulta amb l’equip hospitalari i de retorn a l’hospital quan sigui necessari. 

Qualitat de vida, exercici físic i nous tractaments

La jornada també ha abordat altres qüestions clau en l’atenció als llargs supervivents, com les toxicitats associades als nous tractaments, especialment la immunoteràpia, i el paper de la infermeria en l’acompanyament dels pacients després de l’alta del seguiment oncològic i en la coordinació amb l’Atenció Primària. També s’ha parlat sobre les possibilitat de la integració de la intel·ligència artificial en la pràctica clínica. La millora de la qualitat de vida ha estat un altre dels eixos de la trobada. En aquest àmbit, s’han tractat aspectes com l’activitat física, l’alimentació i la salut sexual, factors que poden tenir un impacte important en el benestar i la recuperació dels llargs supervivents de càncer.

Pel que fa a l’exercici físic, l’evidència científica mostra que, quan s’adapta a la situació clínica de cada persona, pot ajudar a reduir la fatiga, millorar la força i la capacitat funcional i afavorir la qualitat de vida, tant durant el tractament com en les etapes posteriors. Les recomanacions actuals aposten per combinar exercici aeròbic i entrenament de força, ajustant-ne la intensitat a les capacitats, les seqüeles i les comorbiditats de cada pacient, i augmentant-la de manera progressiva.

És per això que des d’Althaia des de fa uns anys s’ha promogut gràcies al mecenatge teràpies complementàries, entre les quals un programa d’exercici físic. Aquest dilluns, 19 d’octubre, en el marc de la commemoració del Dia Internacional del Càncer de Mama, la Dra. Mariona Fígols, cap del Servei d’Oncologia d’Althaia, explicarà els beneficis i resultats del programa. En l’acte, organitzat per L’Olivera amb la col·laboració d’Althaia sota el títol “Moure’s per viure, exercici físic i càncer”, intervindrà també Núria Picas, bombera i corredora d’ultramaratons. La presentació anirà a càrrec de la Dra. Montserrat Domènech, subdirectora general d'Althaia. L’acte tindrà lloc a les 7 de la tarda a la FUB 2.