Solsona ha obtingut quatre Flors d’Honor de Viles Florides, el màxim reconeixement que aquest moviment concedeix actualment a Catalunya i Andorra. La distinció reconeix la qualitat de la jardineria, la cura dels espais verds i la gestió sostenible del paisatge urbà, i situa la ciutat entre les 19 poblacions que han assolit aquesta valoració.

L’alcaldessa, Judit Gisbert, i el regidor de Desenvolupament Local, Medi Ambient i Parcs i Jardins, Ramon Montaner, van recollir el guardó el 2 d’octubre a Reus, en el marc de la 15a Gala de Viles Florides, presidida pel conseller d’Agricultura, Ramaneria, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig. Els van acompanyar la directora de l’Agència de Desenvolupament Local Solsona i Cardona, Glòria Domínguez, i la tècnica municipal de Medi Ambient, Sara Montalban.

Un jurat designat per la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya ha valorat especialment la constància de Solsona en el treball de millora del verd urbà al llarg dels anys. La ciutat forma part del moviment Viles Florides des del 2015, va obtenir dues Flors d’Honor l’any següent i ha mantingut les tres flors des del 2017 fins a la darrera edició, en què ha fet un salt qualitatiu.

Dos municipis a la Catalunya Central

A la demarcació de Lleida, tenen quatre Flors d’Honor també la Seu d’Urgell i l’entitat municipal descentralitzada de Bagergue (Naut Aran). A la Catalunya Central, Solsona comparteix aquesta distinció amb Igualada. Fins ara, cap municipi no ha assolit les cinc Flors d’Honor, la màxima puntuació que preveu el programa.

Per a l’alcaldessa, aquesta distinció és el millor reconeixement a “l’aposta continuada i transversal de l’Ajuntament per la cura dels espais verds, que ha de revertir en la millora de la qualitat de vida dels habitants de Solsona i en l’embelliment la ciutat i, alhora, per generar espais de reflexió al voltant de la gestió sostenible del verd urbà”.  

Prop d’un centenar de zones verdes

La capital del Solsonès disposa de 96 zones verdes, entre parcs, vials arbrats, rotondes i places, que sumen més de 117.000 metres quadrats. En els darrers anys, s’han ampliat progressivament els petits espais enjardinats, amb actuacions a l’entorn del monument a la sardana, el Vall Calent i el passeig, entre d’altres, amb l’objectiu de renaturalitzar la zona urbana i fer-la més amable.

Aquesta tasca també s’ha traduït en la renovació de parterres, l’enjardinament de rotondes i la recuperació de racons urbans, especialment al nucli antic, on les característiques dels carrers fan necessari aprofitar cada espai disponible. Paral·lelament, s’ha impulsat la plantació de noves espècies i la renovació gradual de l’arbrat.

Una jardineria més sostenible i adaptada al clima

Un dels aspectes destacats de la gestió del verd urbà és la transició cap a una jardineria més resilient, amb menys consum d’aigua i un menor impacte ambiental. Durant la darrera dècada, s’han anat introduint plantes vivaces i espècies amb baixos requeriments hídrics, en substitució de les flors de temporada i de grans superfícies de gespa. La selecció vegetal prioritza les plantes adaptades al clima local i més resistents a la sequera.

Actualment, el 90 % del reg és per degoteig i s’apliquen mesures per optimitzar el consum, com l’encoixinat del sòl, l’ajust dels horaris de reg i l’aprofitament de l’aigua de la pluja. També s’han millorat els sistemes de recollida d’aigües pluvials. Igualment, es prioritzen els tractaments biològics contra les plagues i s’ha reduït pràcticament a zero l’ús d’herbicides.

La xarxa de zones verdes també es concep com un espai de convivència, salut i benestar. La millora dels parcs incorpora bancs, taules, zones de joc i espais per a l’activitat física, així com mesures per facilitar-ne l’accessibilitat. Les vuit rutes verdes i saludables de Solsona connecten la ciutat amb l’entorn natural, mentre que projectes com el parc del barri de la Plana i un bosquet japonès experimental creat a la partida de Santa Llúcia, a partir d’una iniciativa publicoprivada, amplien i diversifiquen els espais verds disponibles.

Judit Gisbert i Ramon Montaner agraeixen la tasca del cap de la brigada municipal, Jaume Núñez, i l’equip de jardineria, integrat per cinc persones i reforços puntuals, que dissenya els espais verds de la ciutat i en fa possible el manteniment i l’embelliment. La seva feina continuada, juntament amb la implicació transversal de l’Agència de Desenvolupament Local, ha estat clau per consolidar un model que combina qualitat paisatgística, sostenibilitat i valor social.