I tancant el dia, i el XX Tocats de lletra, la cinquena edició de l'eslam poètic, organitzat pel col·lectiu DirVersos; una mena de combat poètic on, a la primera ronda tots els participants llegeixen el seu primer poema i el públic vota els quatre millors, i aquests passen a la final on en reciten un segon, i el públic torna a votar. D'aquí ja en surt l'ordre del podi.

Enguany ha guanyat Gerard Espinoza, artísticament conegut com a G.d'Haro, guanyador també de la primera edició de l'acte i finalista diverses vegades, convertint-se així en el primer bicampió de l'eslam. Amb la medalla de plata, Bilal Montsech, poeta i freestyler, subcampió de la final de Freestyle Catalunya de l'any passat i ja classificat per la d'enguany. Amb la de bronze, Ferran Espinoza, estudiant de teatre al cicle superior que ofereix el Kursaal. I cinc participants més que també es van atrevir a pujar a l'escenari a recitar els seus poemes.

Entrevista:

G.d'Haro va posar el seu primer peu a la poesia al primer eslam poètic celebrat al tocats, des d'ençà que no ha parat d'escriure i provar lletres noves, poeta, glosador, estudiant de filologia a l'Autònoma, amant de les lletres en general. L'abril de l'any passat (2025) va autopublicar-se el seu primer poemari, «dietari personal», un recull dels seus primers poemes, escrits durant dos anys (de l'octubre del 2022 al juliol del 2024) que en fan un total de 52.

Quant fa que participes a l'Eslam?
Vaig participar al primer eslam amb els meus dos primers poemes que havia fet mai, impel·lit per l'Eli Sanz, i per sorpresa meva, en vaig sortir vencedor i, és clar, els inicis de les coses que t'estimes no s'obliden i s'hi torna sempre que és possible, de fet, de les cinc edicions sols me n'he perdut una. Enguany m'ha fet molta il·lusió tornar a guanyar amb un número tan polit com el cinc. També que, com tots els participants, vaig a passar-m'ho bé i gaudir de noves veus, guanyar o perdre és pur atzur sense importància.



Com ho fas per triar els poemes que recitaràs?
Hi ha anys que no ho tinc gens clar, sí que, quan s'acosta la data, començo a fer poemes més llargs, per arribar als tres minuts màxims del format, i entre aquests i algun de més antic n'acabo de fer el cribatge. I lladoncs ve la part difícil, triar quin posaràs a la primera ronda i quin a la segona. Enguany ho tenia molt clar, a la primera «Quan la vida era encara», un poema al·legòric sobre l'escalada i un embrió, sabia que era millor poèticament i mètrica, però no arribaria al públic; i per revestir-ho, «Després de la nit» un poema que entra per les orelles i s'escola fins a l'ànima, senzill, clar, succint. Una combinació guanyadora, sembla ser.

Vas amb el grup Dir Versos?
Ens pots explicar que feu en aquest grup?
Sí, des del primer eslam he anat assistint a les trobades i gràcies a això he descobert moltes veus poètiques noves, i n'he fet descobrir alguna. Cada segon dimarts de mes ens reunim a algun punt de la ciutat i compartim poesia, sigui pròpia o d'altri, com que el punt de trobada també és divers s'avisa per l'instagram de dirversos i pel xat del col·lectiu. Hi pot venir qui vulgui, a recitar, escolar o, senzillament, a gaudir de la poesia feta veu.

Et tornaràs a presentar l'any vinent?
Si em quadren les dates, segurament, potser em presento com a públic, de fet, fins a l'últim moment no sé si hi participaré o no, car cada cop que m'hi apunto dic que si s'apunta massa gent jo sigui el primer a caure, prefereixo donar veu a altri i gaudir des de la cadira.

T'agradaria recitar en algun dels recitals que es fan a Tocats de Lletra que no sigui l'Slam?
Oi tant, de fet, enguany ja ho he fet, vaig participar al viver poètic, una iniciativa que convida als joves de la comarca a un cap de setmana de formació poètica des de zero i culmina amb un recital al refugi antiaeri de la renaixença.  I l'any passat, a part de ser part de l'espot publicitari, vaig formar-ne part amb un acte molt especial de poesia instantània, estava jo sol al pati del Kursaal amb una màquina d'escriure, i em venia la gent a demanar-me poemes del tema que vulguessin, i en un parell de minuts allà el tenien. Aquest format ja fa un parell d'anys que el faig per Sant Jordi i el trobo maquíssim, si algú vol un poema a màquina que em busqui pel centre aquest Sant Jordi.

Gerard, quan t'hem vist recitar veiem que t'encalles, com et relaciones amb el tartamudeig sobre l'escenari?
Primer em ve el pànic absolut, després m'arrelo, miro el focus per no veure la gent, i recito per mi. Amb el temps he anat veient aquest fet com a quelcom positiu, ja no per mi, sinó, per la resta, vull ser un referent per infants tartamuts o amb problemes de parla, necessito ser el referent que mai he tingut, ni de professor, ni a la televisió. Que el màxim referent per un tartamut sigui el Jeremies dels pastorets és terrible.

Tens projectes nous, ens en pots avançar algun?
Després d'autopublicar «dietari personal» em feia falta un temps de guaret, cultivar la resta de tros, porto temps regant la glosa, però últimament em tornen a venir ganes de reesmerçar els versos a ploma, segurament trigaran força temps a veure la llum, o mai la veuran, però la motivació jovenívola de trencar amb tot i no parar no para.