|
“Les coproduccions ajuden a diversificar projectes” |
Ramon Balagué arriba a la Fira Mediterrània amb 'A Vore', un espectacle que combina la música i la coreografia més trencadora amb l’arrel tradicional de les Terres de l’Ebre |
|
Ramon Balagué és realitzador audiosivual i també composa per a reconeguts coreògrafs. Foto: A.P. |
|
C. Oliveras / T. Montes |
05/10/2017 16:13 |
|
|
|
Ramon Balagué (Tortosa,1974) és realitzador audiosivual. Amb la seva productora, Miniflms, ha realitzat programes a TVE com El cazador de cerebros, La malla o Redes. Aquesta feina la compagina amb la música. Ha composat per coreògrafs com ara Rafael Bonachela, Roberto Olivan o la companyia IT dansa. Ara, arriba a Manresa amb A vore, un muntatge iniciat com a laboratori el 2015 i que ara es dona per acabat. Es tracta d’un projecte d’investigació protagonitzat pel grup de jazz d’avantguarda Astrio, la coreògrafa Sònia Gómez, els ebrencs Ramon i Carme Balagué i el castellonenc Pau Puig. Es podrà veure aquest divendres 6 d'octubre a dos quarts d'11 de la nit, al Kursaal. A vore es defineix com un projecte de mestissatge temporal i “tradificció” sobre la cultura popular de les Terres de l’Ebre. Què és la "tradificció"? És un concepte que ens vam treure de la màniga quan començàvem el procés creatiu. Buscàvem una manera d'aproximar-nos de manera visual i sonora a un espai temporal de tradició del que no hi ha registres d'aquest tipus, només partitures amb anotacions dels folkloristes, textos preciosos o algunes fotografies. Volíem submergir-nos en aquell espai-temps indefinit i celebrar el viatge a la nostra manera.
Què hi podran veure els espectadors que vinguin a la Mediterrània? Dos móns que col·lisionen, però que en el fons responen al mateix. Un ballar amb el temps, un paisatge sonor contemporani que ens remet a melodies antigues, cites de moviment o fragments musicals ressuscitats d'antics intèrprets poc coneguts. Balladores i músics que vénen de dos estils diferents, el contemporani i el tradicional, buscant maneres de relacionar-se. La música i la dansa han estat sempre mecanismes de construcció i reforç de la comunitat que ho interpreta i, per tant, de construcció d’identitat. Hem agafat una tradició i una manera de fer i ens l’hem fet nostra, sense gaires concessions, aportant cadascú de nosaltres el que som al 2017.
A vore es va iniciar com un projecte de laboratori el 2015 i ara torna a la Mediterrània com un espectacle acabat. Amb què ha canviat en aquests dos anys? Bé, en aquests dos anys, sobretot, hem pres consciència del que estàvem fent. Hem pogut aprofundir en la recerca tenint en compte que absolutament tots els intèrprets ens trobàvem fora d'allò que en diuen la zona de confort. Hem tingut moments d'alineació d'ingredients molt bonics, fins al punt que es podria dir que hem trobat un so i un moviment propi on tots ens sentim còmodes.
D’on sorgeix la idea? En el fons és una reflexió sobre la identitat. Tenia molts amics del món de l’arrel tradicional que no entenien ni volien saber res de músiques més "modernes", com per exemple el Sónar, i viceversa. No entenia com dos estils que, en definitiva, funcionaven pels mateixos mecanismes i tenien tant en comú, com les festes o les comunitats, no es trobaven. La identitat és una cosa molt borrosa que es va conformant a partir del que mimetitzem, assumim vagament com a nostre, reforçant-ho o dissolent-ho a partir de qui ens mira. Al projecte hi ha una voluntat per mirar cap a què érem i veure si ens queda alguna cosa d'aquells temps que ens serveix i ens enriqueix actualment. Per exemple, Sònia Gómez és de La Sénia (Montsià) i desconeixia totalment el tradicional. La sorpresa ha estat que li ha obert un món de moviment.
Es tracta d’una coproducció entre el Mercat de les Flors, L’Auditori i Fira Mediterrània de Manresa. Són importants aquest tipus d’aliances? N’hi hauria d’haver més? Ens encanta. Segurament la nostra proposta hagués estat massa de "dansa" per a l’auditori i massa "tradicional" per al mercat, i amb l'impuls de la Mediterrània vam poder quadrar i donar sentit al cercle. Les coproduccions, tal i com està el pati, poden ajudar a diversificar projectes i fins i tot arribar a ser inspiradores.
Quines expectatives té del seu espectacle a la Fira Mediterrània? Ens agradaria omplir el teatre de bona gent escoltant amb atenció i amb la mirada ben desperta, sí. Potser és una mica arriscat el que fem, però d'això es tracta, oi? A vore què tal. |
|
|