manresadiari.cat

La liberalització dels serveis funeraris a Manresa, l’embolic creat al voltant de les dades del padró —que farà perdre la categoria de gran ciutat a la capital del Bages— i la situació de decadència que viu l’històric Puigmercadal es preveuen com tres dels debats candents que hi haurà en el proper ple de Manresa, que se celebrarà aquest dijous a les set de la tarda.

La carpeta més calenta és la del padró. Tot va saltar quan els serveis tècnics municipals es van assabentar gairebé per casualitat —ho assegura l’Ajuntament, que diu que ningú els va avisar formalment— que el ministeri d’Hisenda donava per bona la xifra del padró que marcava l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a 1 de gener de 2015, de 74.655 habitants, substancialment per sota de la que tenia l’Ajuntament, de 75.163. Aquest fet no hauria estat traumàtic si no fos perquè és la xifra que el ministeri fa servir per establir si atorga la categoria de gran ciutat a una població en un any, com aquest, d’actualització de dades —les posa al dia cada quatre anys. I si no fos perquè la categoria de gran ciutat està íntimament lligada als diners que l’estat transfereix als municipis. Si es perd, Manresa deixarà d’ingressar 3,5 milions.

La diferència de dades feia referència, sobretot, a estrangers comunitaris que no haurien renovat la targeta de residència, motiu pel qual l’INE els va donar de baixa automàticament. L’Ajuntament, però, assegurava que vivien encara a Manresa i, per aquest motiu, va muntar un operatiu de recerca que ha culminat aquest dimecres —darrer dia per fer al·legacions— i que ha aconseguit sumar 120 persones al padró de l’INE, insuficients encara per arribar als 75.000.

Amb aquestes xifres, la darrera bala que li queda a l’equip de govern (CDC-ERC) és la de demanar al ministeri d’Hisenda —ho proposarà al ple— que no només tingui en compte la foto fixa de l’1 de gener del 2015, sinó “la tendència evolutiva de la població”, ja que, assegura, justament el 2015 és l’únic dels darrers vuit anys en què el padró ha estat per sota dels 75.000.
Entre línies, però, es poden intuir errors, com ara per què els dos padrons disten tant (hi havia un diferencial inicial de 508 habitants) o per què l’Ajuntament no va ser capaç de detectar-ho abans. La qüestió portarà cua. Ho veurem en el ple. El PSC ja ha avançat que demanarà explicacions.

El futur del Puigmercadal, a debat
La CUP i Democràcia Municipal faran arribar el debat sobre el futur del Puigmercadal al ple. L’històric mercat no travessa el seu millor moment. En els darrers anys han tancat 12 de les 39 parades. És a dir, un 30% de la seva superfície comercial presenta una estampa de persianes avall. Per als grups, la municipalització del mercat —que ara gestiona una empresa externa— es veu com una de les oportunitats per a salvar-lo a curt i llarg termini.

Parada tancada al mercat Puigmercadal. Foto: Jordi Preñanosa

El mercat funerari es liberalitza
Un altre dels afers que hi haurà sobre la taula és l’adequació de les ordenances municipals a la legalitat vigent que marca la Unió Europea sobre serveis funeraris —que implica la liberalització del mercat— i que farà que Manresa incrementi, encara més, el nombre de funeràries que operen a la ciutat. Alhora, es convertirà en una de les primeres poblacions de més de 20.000 habitants que s’adapten a la nova norma i ho farà a petició d’Eternam, l’empresa que el març de l’any passat va entrar una instància a l’Ajuntament demanant l’adequació de les ordenances al marc legal actual perquè vol obrir negoci a la ciutat.

Adam Majó i Antoni Llobet, dos noms propis
Entre altres punts, el ple també servirà per donar compte del nomenament de l’exregidor de la CUP Adam Majó com a Comissionat pel Centre Històric i perquè Antoni Llobet, que recentment ha estat nomenat Secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat, renunciï a la seva dedicació exclusiva a l’Ajuntament com a regidor d’Habitatge, Ensenyament i Universitat i, per tant, al sou que cobra del consistori per aquest concepte.