Manresa podria perdre més d’un milió anual en els propers quatre anys si finalment el ministeri d’Hisenda no es desdiu de la decisió de deixar de considerar la capital del Bages com una gran ciutat. Ho va afirmar en el ple de dijous el socialista Felip González, a l’oposició, que va assegurar que el PSC havia consultat experts que apuntaven que la xifra que es deixaria de percebre de l’estat podria estar per sobre de la que ha fet pública l’Ajuntament, de 878.000 euros anuals.
El punt sobre l’embolic que ha generat el padró municipal va ser un dels més debatuts de la sessió. L’oposició va retreure a l’equip de govern de CDC i ERC la falta de previsió en un tema que, com va dir González i va admetre el mateix regidor d’Hisenda Josep Maria Sala, comportarà conseqüències econòmiques per a les arques municipals.
Però tot i això, la sang no va arribar al riu. Potser perquè Sala va entonar un evident mea culpa no es va furgar a la ferida i la totalitat dels grups —excepte Democràcia Municipal, que es va abstenir— van votar a favor d’un text acordat entre l’equip de govern i el PSC que insta el ministeri d’Hisenda a fer una excepció amb Manresa tenint en compte l’evolució de la seva població en els darrers anys, sempre per sobre dels 75.000 habitants, el llindar que l’estat té en compte per atorgar la categoria de gran ciutat. Segons va relatar Sala, justament “la xifra freda” de l’1 de gener de 2015 —la que fa servir el ministeri per a regularitzar les categories, una tasca que fa cada quatre anys— és l’única dels darrers vuit anys que no està per sobre dels preuats 75.000: “a dia d’avui, i després d’haver estudiat tots els registres” que no quadraven amb els que tenia l’INE, “som 75.641 habitants”, va detallar Sala, que va implorar a l’estat a ser més flexible amb els criteris que utilitza.
Al finalitzar el debat del punt sobre el padró, va sorgir una petita picabaralla dialèctica entre el PSC i l’equip de govern quan González va proposar que l’Ajuntament innovés a l’hora de buscar nous ciutadans mirant, per exemple, cap a la FUB, on estudien molts joves forans. Li va contestar l’alcalde, Valentí Junyent, que li va respondre que "els primers que han de predicar amb l’exemple són aquells que formen part del consistori i no estan empadronats” a la ciutat, en una referència a la socialista Mercè Cardona.
