Manresa ha vist néixer aquest dimecres els primers pisos que s’han rehabilitat al barri antic mitjançant la masoveria urbana, un sistema que cada cop s’estén a més ciutats catalanes. El projecte, que ha estat liderat per Càritas i que ha tingut la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa, ha permès reformar els quatre habitatges d’una finca situada al carrer Sant Miquel, en ple centre històric.
Jaume Espinal, director de Càritas, estava satisfet: “hi ha molts pisos buits i molta gent que en necessita, és una contradicció”. S’hi havia de posar remei i la masoveria urbana ha resultat ser un sistema òptim: la propietat va pagar els materials i els llogaters hi van posar la mà d’obra. Tot plegat, sota el paraigua de l’entitat, que ha destinat i pagat personal, com el cap d’obra.
Segons ha detallat Espinal, s’han abocat 80.000 euros al projecte sense comptar les tasques de reforma que han fet els llogaters, que des de fa un mes ja viuen als pisos. No pagaran cap renda fins d’aquí a tres anys: ja l’han pagada amb les hores que hi van destinar. A partir del tercer any, abonaran un lloguer social a raó de dos euros metre quadrat.
La tria dels inquilins la va fer Serveis Socials, que va escollir quatre famílies entre 28 sol·licituds. Es va valorar la problemàtica d’habitatge dels demandants i també el fet que poguessin garantir un mínim d’ingressos per a pagar el lloguer i els subministraments. En aquest cas, es van descartar les famílies nombroses, ja que els quatre habitatges tenen poc més de 50 metres quadrats.
Un dels masovers és Tahar Khabote, que aquest dimecres tenia el pis ple de gent. El va obrir sense cap problema. Es mostrava agraït, tot assegurant que és molt manetes i que no li havia costat arranjar la seva nova llar, que compartirà amb la seva filla de 16 anys.
Uns pisos “trinxats”
La família Costa, propietària de la finca, ha afirmat que, per ells, ha estat una “molt bona opció” perquè “a banda de la labor social que es fa, econòmicament ens ha solucionat un problema. Hem pagat material, però no la mà d’obra, que és una de les parts més cares de qualsevol reforma”.
Abans que Càritas truqués la seva porta, els pisos “estaven trinxats per dins; ens havien entrat a robar molts cops. Els van rebentar, no van deixar ni aixetes ni bany ni res”. Tot i això, tenien un gran avantatge: l’estructura estava en perfecte estat. Un dels familiars, Francesc Torredemer, assegurava que “tot han estat facilitats” i va donar un deu per l’organització de Càritas, l’ajuda de l’Ajuntament i la col·laboració de la Cambra de la Propietat, que es va encarregar de la part administrativa.
En volen més
El primer projecte ha estat “un èxit” i Espinal ja parlava del proper, que s’iniciarà “abans de sis mesos”. L’entitat ja està mirant vuit pisos, dos dels quals propietat de l’Ajuntament. N’escolliran quatre, que són els que poden assumir. Espinal va dir que es “procurarà” que siguin al nucli antic perquè “combreguem amb el fet que cal tornar a portar veïns al barri”.
