|
| Futbol dins la presó de Lledoners per unir dos mons |
| Una vintena d’universitaris entren al centre penitenciari per participar en un torneig esportiu; els partits creen un entorn de complicitat entre estudiants i presos que propicia llargues xerrades a la graderia |
 |
| Un dels interns de Lledoners parla amb estudiants del campus de Manresa després d'un partit. Foto: C.O. |
|
| BAGES / Carmina Oliveras |
| 06/04/2016 11:35 |
 |
|
|
|
Se la imaginaven diferent. Tots. I els ha sorprès en “positiu”. Amb l’estereotip que generen “les sèries de televisió”, una vintena d’universitaris del Campus Manresa de la UVic-UCC han entrat a una presó per primer cop. Ha estat a Lledoners, aquest dimecres a la tarda, per disputar un torneig de futbol sala amb els interns, en una de les activitats programades dins la Setmana de la Universitat Saludable.
Els ha sobtat l’entrada: registres, documentació i portes i més portes. Però un cop dins, els han caigut els clixés de cop: “ens imaginàvem la presó gris, amb grans murs, com un lloc perillós, és el què es veu a la televisió. Però aquesta té les parets de colors, una gran avinguda –des d’on es veu un exuberant paisatge de primavera que creix a l’exterior– i moltes plantes. I ara estem a la pista, jugant amb presos, i és ben bé com si estiguéssim a la pista d’un poble jugant amb els amics”.
Són les opinions d’Irinia Borrell i Oriol Pons, dos bagencs de 21 anys que estudien el primer curs d’Educació Infantil. A l’inici, com la resta dels seus companys, estaven assentats en un dels cantons de les graderies, mentre els integrants dels dos equips d’interns seient en un altre dels extrems.
Trencar el gel
Tots dos col·lectius, però, tenien ganes d’intercanviar opinions. Es notava. Se’n van adonar David Garcia, monitor d’esports de Lledoners, i Agustí Serra, col·laborador de les activitats esportives de la universitat, que es van encarregar de trencar el gel. Van fer les presentacions i, des d’aquell moment, la creació de petits grupets va ser constant.
Els estudiants –d’entre 18 i 22 anys– tenien un munt de preguntes: com es viu a la presó, què van sentir quan hi van entrar, si se’ls fa dur estar tancat, si troben a faltar algú, si n’estan penedits... i els interns moltes ganes d’explicar. Cares de sorpresa, de comprensió i, finalment, de complicitat. Com va dir Garcia, “és el futbol, que uneix la gent”.
El monitor de Lledoners va explicar que “les activitats amb gent de fora són les més motivadores per als interns perquè apropen els dos mons; i el contacte és bo per tots: els estudiants perden la por a les presons i els interns no es desconnecten del món exterior”, un fet “molt important” per als que compleixen condemnes llargues.
En la mateixa línia es va expressar Domingo Estepa, director de Lledoners: “el contacte crea complicitat amb la comunitat exterior, on han d’acabar tornant; i són un tipus d’accions que pacifiquen l’ambient” dins la presó, “fan que sigui més sa, de més convivència”.
Des de la universitat, l’experiència també es valora positivament: “els estudiants poden veure i viure la presó per dins i fer-ho sent partícip d’una activitat que serveix als presos per a la seva reinserció. I tot promocionant hàbits saludables i jugant a futbol”, va dir Serra.
Que com va acabar el torneig? Tots van coincidir que el resultat va ser el de menys.
|
|
|
