 |
|
|
|
L’alcalde de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire, ha iniciat contactes amb la idea de desencallar el procés d’obertura de fosses. Aquesta setmana, es reunirà amb Carme Garcia, directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, per conèixer de primera mà el full de ruta que la Generalitat té previst en aquest procés.
La demanda de l’alcalde arriba pocs dies després que una família de Navàs fes públic en una notícia que va recollir aquest diari que té indicis per pensar que l’avi, un soldat republicà desaparegut el 1939, podria haver mort precisament a Prats, on hi ha una de les dues úniques fosses que la Generalitat ha obert fins ara –va ser el 2004– i on es calcula que n’hi poden haver més d’una quinzena escampades per la zona de l’ermita de Sant Sebastià, a la carena que es dibuixa entre la vall i la plana.
“Fa només un any que som a l’Ajuntament i encara estem posant ordre, però és un tema que sempre hem pensat que cal desencallar” per fer justícia “a la memòria popular”, ha detallat Peraire, que ha afegit que “en tenim ganes, però cal seguir el protocol”.
És en aquesta línia que ha concertat la visita amb el departament que lidera Raül Romeva, “que ja ens han avançat que hi estan a sobre i que aquest juliol hi podrien haver novetats al respecte”.
Per a Peraire, “cal propiciar que aquesta família de Navàs pugui creuar el seu ADN amb les restes que ja es van exhumar; des de Prats ens posem a disposició per tot el què faci falta, som un dels dos municipis on s’han fet exhumacions –l’altre és Gurb, són les primeres en període democràtic– i, en el nostre cas, en tenim diverses que caldria obrir”.
Només tres exhumacions en període democràtic
El 2004 es va obrir la primera fossa comuna del període democràtic. Va ser a Prats. Quatre anys més tard, el 2008, es va obrir la fossa comuna de Gurb. I el 2015, a Torelló, es va exhumar un cos. |
