 |
|
|
|
ERC de Sant Vicenç de Castellet, a l’oposició, entrarà en el ple de demà una moció per demanar que es canviïn els noms de tres carrers vinculats al franquisme “per justícia i per dignitat, i per complir amb la nombrosa normativa, especialment aquella vinculada amb el Memorial Democràtic”. En concret, el grup demana que es canviïn els noms del carrers Bisbe Perelló, Mossèn Orriols i Mestre Aubert.
Segons exposa ERC, Joan Perelló va ser bisbe de Vic entre 1927 i 1955 i després de la Guerra Civil “es va declarar admirador del dictador Franco”. El partit republicà destaca que “no es pot considerar una persona il·lustre de la població, ja que no hi va tenir cap vinculació directa, llevat del fet que Sant Vicenç formi part de la diòcesi de Vic. Tampoc es pot considerar persona de valors humans i democràtics algú que ha exalçat amb apassionament el règim feixista del dictador Franco”. Segons les dades que exposen del cadastre, Sant Vicenç és actualment l’únic municipi de Catalunya on hi ha un carrer amb el seu nom.
Els altres dos noms que es volen canviar són de “santvicentins declaradament franquistes”: mossèn Joan Orriols, que “és segurament el personatge més funest de la nostra història local atenent al fet que va fer informes contra mestres de la República, molt particularment del matrimoni Vigatà Salafranca”. Els informes, diuen, “són insultants i plens de calúmnies”.
L’altre és el mestre Antoni Aubert Galí, que va exercir a Sant Vicenç des de 1927 fins l'any 31 “i que el 1943 va rebre un homenatge del gobernador y jefe provincial del Movimiento a Sant Vicenç, el sinistre Antonio Correa Veglison”.
En la mateixa moció, ERC insta a crear un procés de participació ciutadana per escollir els nous noms i n’avança alguns que, al seu parer, podrien quallar:
Josep Vigatà Simó, mestre que va exercir a Sant Vicenç entre 1931 i 1939, i que va ser depurat pel règim franquista i condemnat a un trasllat forçós fora de Catalunya. Pedagog innovador, membre de la Cooperativa Freinet, que va convertir les Escoles Nacionals Graduades de Sant Vicenç (Escoles Velles) en un referent a Catalunya.
Montserrat Salafranca Lladós, mestra que va exercir a Sant Vicenç entre 1931 i 1939, i que va ser depurada pel règim franquista i condemnada a un trasllat forçós fora de Catalunya. Esposa de Josep Vigatà.
Maria Muxí Nadal, «donya Maria», mestra que va exercir a Sant Vicenç entre 1931 i 1939, i que va ser depurada pel règim franquista i condemnada a un trasllat forçós fora de Catalunya. Va rebre l'homenatge dels seus exalumnes l'any 1981 a Sant Vicenç.
Marina Torres Buxadé, famosa actriu santvicentina de cinema mut, sobretot durant els anys 20 i 30, tot i que va mantenir-se en actiu fins als anys 60. Considerada pels experts una de les millors actrius del cinema mut espanyol. Íntima amiga d'Imperio Argentina, qui va dir de Marina Torres que era la més gran actriu que havia conegut. Dona lluitadora, va perdre el pare de ben petita i va treballar com a model de pintors cèlebres de l'època fins que es va poder obrir camí en la carrera cinematogràfica.
Maria Gispert Coll, santvicentina condemnada a 30 anys de presó per ser republicana. Feminista i escriptora que va haver-se d'exiliar a Veneçuela on hi va escriure dues novel·les, una d'elles descriu el Sant Vicenç dels anys 20. A Caracas va organitzar els Jocs Florals de l'exili i va obrir una llibreria.
Bernat Pejoan Sanmartí, nascut a Sant Vicenç de Castellet el 22 d'octubre de 1864, destacat arquitecte català modernista. Entre les seves obres destacades cal mencionar la hi ha la Casa Padró Riera, les Cases Leandre i l'Església de Valldaura, totes elles a Manresa. A casa nostra va fer l'escultura d'Anselm Clavé. |
