|
| Sallent ja visualitza l’inici del pla Phoenix |
| Una flota de 90 camions transporten cada dia 2.000 tones de mineral en brut de Sallent cap a les instal·lacions de Súria; Iberpotash comença a reduir l’activitat a Sallent, que després de 85 anys acaba el seu lligam amb la mina |
 |
| Camions fent fila a l'exterior de la planta de Sallent d'Iberpotash, aquest divendres. Foto: C.O. |
|
| SALLENT / Carmina Oliveras |
| 10/06/2016 11:35 |
 |
|
|
|
Fa vuit anys que Iberpotash va començar a treballar l’anomenat pla Phoenix, però no ha estat fins ara que Sallent l’ha començat a visualitzar. Ho ha fet amb una flota de 90 camions que cada dia transporten per carretera 2.000 tones de mineral en brut cap a Súria, on seran tractades.
És l’inici del projecte més ambiciós de la firma i l’indici més clar que, ara sí, Sallent es comença a desvincular del món miner –des del punt de vista industrial, perquè encara quedarà el runam del Cogulló– després d’haver-hi estat lligat durant 85 anys.
El secretari del consell d’administració d’Iberpotash, Joan Güell, explica que les tones que es transporten cap a Súria representen el 25% de la producció actual de Sallent. Sumen 40.000 tones al mes: “És l’objectiu que ens vam marcar, que és el doble del què havíem fet històricament quan hi havia una diferència de producció entre un centre i un altre”.
A l’inici, diu, “no sabíem si seríem capaços, però ja et puc dir que a 10 de juny anem a ritme. I això continuarà fins que Sallent s’acabi, que serà quan Súria pugui donar sola el milió de tones” de potassa. Fins ara, el milió es repartia a parts iguals entre les dues mines.
Güell detalla que augmentar les 40.000 tones al mes és poc probable: “No per la carretera, que pot absorbir el volum” –de fet, diu, “aquests dies ningú se n’ha adonat”–, sinó “per un tema de regulació dels camions dins les nostres instal·lacions, on es continua treballant”.
I és que el trasllat és un anar i venir de vehicles de grans dimensions: s’hi posen cada dia a dos quarts de tres i acaben a les sis del matí. Passant per la C-16, es pot visualitzar la corrua de camions que esperen el seu torn a l’exterior de les instal·lacions de Sallent. D’un en un, entren dins l’hangar on s’emmagatzema el mineral en brut. Dues màquines amb pales treballen a la vegada: una introdueix a la mateixa fàbrica sallentina el 75% del què s’extreu i l’altre carrega els camions que s’emportaran el material cap a Súria.
Proves a la nova planta
Els camions són el primer símptoma de la reducció de l’activitat a Sallent i del tancament progressiu de la seva mina. En paral·lel, a Súria ja s’estan fent les darreres proves a la nova planta de sal d’alta qualitat (vacuum), amb molt mercat a la indústria electroquímica, que hauria d’entrar en funcionament en el darrer trimestre de l’any i que permetrà aproximar-se al milió de tones desitjat, situant ja la xifra en 750.000.
Com explica Güell, la gran diferència serà que, amb les noves instal·lacions, la sal que fins ara s'amuntegava als runams tindrà la possibilitat de ser tractada i comercialitzada.
El cercle s’acabarà de tancar amb la nova rampa, que oferirà una connexió directe amb l’exterior. Entremig, la producció de Súria anirà augmentant a mesura que la de Sallent disminueixi.
Güell relata que la rampa permetrà que “Súria el dia de demà pugui treure molta producció, més d’un milió si calgués, i sense molestar al poble, perquè durant 20 anys han estat passant camions pel mig del municipi i abans que els camions van passar vagonetes per sobre les cases durant 50 anys. El 2018-2019 s’haurà acabat. La mina no molestarà ni serà tan visual”.
“Som únics”
El secretari del Consell d’Administració assegura que el què farà Iberpotash els fa ser “únics”: “Abans la sal es venia a clients locals i on el camió arribava; i si no hi havia més clients l’havies d’amuntegar a fora esperant el dia de demà. Ara, per primera vegada som capaços de vendre-la al món, però per anar-hi cal fer també la millor sal del món”.
La situació de l’empresa “va millorar a partir del 2008 i hem tingut els diners per aprofitar la tecnologia”. El fet diferencial respecte les altres mines de potassa del món, però, “és que nosaltres tenim logística: ningú pot moure tantes tones fins al port; sí, amb una línia dels anys 20 que és vella i s’ha de millorar, però la tenim i som a 70 quilòmetres del port.
Per això som únics: si fas la millor sal i la poses al port els químics del món es giren cap aquí”. En concret, el que ho ha fet és AkzoNobel, “segona química europea”, que tindrà l’exclusivitat de la compra durant 30 anys.
La primera fase del pla Phoenix ha suposat una inversió de 170 milions d’euros, que s’han destinat a la nova rampa, la nova planta i a l’ampliació de les instal·lacions de Súria. A l’horitzó ja es dibuixa una nova planta, segurament al polígon de la Pobla Sud de Súria, on es reserva sòl per a dues més.
Les noves plantes, només a Súria
Tots els grups que conformen l’Ajuntament de Sallent han reclamat recentment que el municipi pugui acollir una planta com les que es preveuen a Súria.
El Pla Director Urbanístic de Mineria al Bages (PDU, però, no ho contempla i Iberpotash tampoc: “Els nostres plans passen per Sallent, però no en sentit industrial vinculat a la potassa i a la seva solució ambiental mitjançant la comercialització”, projecte que tindrà l’epicentre “a Súria”.
“A Sallent eliminarem el Cogulló, i també hem dit que la Butjosa s’ha de treure, i per a fer-ho, amb un raconet al costat de la carretera perquè pugui sortir el camió en tenim prou, no necessitem els 500.000 metres quadrats de propietat que tenim ara”.
|
|
|
