 |
|
|
 |
Els comitès d’empresa d’Iberpotash de Sallent i de Súria temen pels 5.000 llocs de treball directes i indirectes que depenen del centre de producció de Sallent, que inclou la planta de processat que està al mateix municipi i la mina de Vilafruns, a Balsareny.
Els treballadors estan intranquils pels diferents fronts oberts que manté l’empresa, entre els quals hi ha les obres a la nova planta de Súria –que van amb retard– i la sentència que obliga a deixar d’abocar al runam del Cogulló a partir del juny d’aquest any, dos fets que, segons diuen, “poden implicar posar en perill” els 5.000 llocs de treball que citen.
Els dos comitès han recordat que el 2011 van firmar un acord amb l’empresa per “garantir” que el pla Phoenix mantingués “els llocs de treball i les condicions salarials”, entre d’altres mesures.
Un pla amb retard A grans trets, el pla Phoenix contempla el tancament del centre de Sallent i l’ampliació del de Súria, amb la construcció d’una rampa gegantina d’accés a la mina de Cabanasses que ha de permetre l’augment de producció en aquesta planta. El final de l’obra a la rampa estava prevista pel 2014. Era el moment en què “s’havia de començar el trasllat ordenat i sense traumatisme de la plantilla de Sallent”. Però “l’obra pateix un retard considerable” i aquest transvàs d’empleats no s’està efectuant.
En paral·lel, la sentència del TSJC que obliga a l’empresa a deixar d’abocar al runam salí del Cogulló –on va el sobrant del centre de Sallent– “pot portar a l’aturada de la producció si no podem dipositar el material procedent del processat del mineral enlloc”.
Solucions “poc clares” Aquest és precisament un dels aspectes que ha de solucionar el pla director urbanístic (PDU) de la mineria, que aquest gener va tancar el període d’al·legacions, que ara s’hauran de resoldre.
El PDU marcava opcions per a l’anomenat període transitori –entre el 30 de juny del 2017, quan la sentència ja no permet abocar, i el gener del 2020, quan és previst que tota l’activitat de Sallent s’hagi traslladat ja a Súria–, com ara traslladar la sal sobrant en camions fins a Abrera o abocar-la al col·lector de salmorres actual.
Segons els comitès, cap de les opcions “és clarificadora al voltant del futur immediat del centre de Sallent”. Per aquest motiu, diuen, “els dos comitès hem engegat una campanya per trobar una solució urgent que ens permeti seguir abocant al Cogulló de manera transitòria mentre s’acaba de desenvolupar la mina de Cabanasses i la planta de processat de Súria”.
Respectes les accions que faran, però, els treballadors no han volgut desvelar res més. Sí que alhora han demanat “una gestió sostenible de la mineria que asseguri el futur d’aquesta activitat al nostre territori”.
“És un moment complex, però cal estar tranquils” Fonts de l’empresa Iberpotash van llançar ahir un missatge de “tranquil·litat”. Van reiterar que el compromís de la multinacional és el d’executar el pla Phoenix i que tot i l’alentiment de la rampa l’objectiu amb el qual treballen des de fa temps no ha canviat, continua sent el de “fer un tancament ordenat a Sallent i un creixement també ordenat a Súria”.
L’empresa entén el neguit perquè, segons va dir, l’abast del pla Phoenix “és de molta complexitat” –la rampa és de cinc quilòmetres i 900 metres de profunditat i la planta serà la “més moderna del món” en el seu àmbit–, però va tornar a subratllar que ICL aposta pel territori i que els seus plans no han canviat. Respecte el període transitori, les mateixes fonts van remarcar que s’està treballant al costat de les administracions a tots els nivells –Generalitat i ajuntaments– per trobar les solucions viables i possibles des del punt de vista temporal, tècnic i econòmic.
En aquesta línia, van avançar que s’estan treballant amb més opcions que les que planteja el PDU, ja que per exemple es veu poc efectiu el trasllat del sobrant en camions fins a Abrera, i que aquestes van en “bon camí”. En cap cas, van dir, està en risc l’activitat.
En paral·lel al desenvolupament del pla Phoenix i al procés de tancament de Sallent, la firma està realitzant des de l’estiu del 2016 un procés de canvis en les direccions a tots els nivells de la multinacional que, en breu, arribaran al Bages, i que també han estat font de neguit al territori. |