 |
|
|
|
Montserrat ha estat des de sempre la muntanya sagrada. I com a tal, mereixia ser salvada d’aquells que la volien danyar durant la Guerra Civil, en plena crisi anticlerical. És per això que la Generalitat va decidir enviar un escamot de Mossos d’Esquadra a protegir el monestir i els monjos que hi vivien aleshores. La història d’un d’aquests agents, Ramon Castelló, ha estat plasmada per la seva filla, Maria Cinta Castelló, en un llibre que s’ha presentat aquesta setmana a Barcelona i que porta per títol Els Mossos que van salvar Montserrat.
En una extensa entrevista a l’autora publicada el 2013 al Punt Avui –quan el llibre, que inicialment portava el títol de Lluïsa, la nena de la guerra, tot just buscava editor– Castelló explicava que el seu pare havia ingressat al cos policial l’agost de 1935, després d’abandonar l’ofici de picapedrer.
Primer el van destinar a Els Prats de Rei (Anoia), “però no s’hi va estar gaire temps, perquè de seguida que va esclatar la guerra el van fer anar a Montserrat”, relatava l’escriptora. Castelló i una quinzena més de mossos, comandats pel comissari de la Generalitat Carles Gerhard i Ottenwälder, van ser enviats a la muntanya a resguardar els tresors del monestir –entre els quals la Moreneta– i les seves dependències.
Una altra de les fites que van aconseguir va ser evacuar els monjos de Montserrat d’amagades, en arriscats viatges que feien els agents per traslladar-los a Barcelona. En un d’aquests trajectes, explica l’autora, el vehicle en què viatjaven mossos i monjos va ser interceptat per uns milicians de Monistrol de Montserrat, que van preguntar que feien tants homes i qui eren. Castelló va respondre sense dubtar: “Són frares! Que no ho veus?”. La resposta va agafar desprevinguts els milicians, que van deixar passar el vehicle.
Una altra de les anècdotes explicades al llibre també està protagonitzada per un grup de guerrillers, que en aquest cas van aconseguir arribar a les portes del monestir amb un camió carregat de bidons de gasolina i amb la intenció de calar-hi foc. Una llarga negociació dels Mossos amb els bandits va aconseguir treure’ls del cap la idea, afirma Castelló.
Una tasca gens fàcil
Del què no hi ha dubte és que Montserrat és un indret amb molts racons on amagar-se i molts camins que la recorren de dalt a baix, així que la feina d’aquells joves mossos en època de guerra no deuria ser fàcil. El recull de vivències inclou també les estades dels presidents Companys, Azaña o Negrín al monestir durant aquells anys o com eren tractades les famílies dels mossos –instal·lades al convent– pels seus superiors.
Reconeixement policial
El conseller d’Interior, Jordi Jané, va valorar durant la presentació de la publicació que es tracta d’un “gran llibre, amè, proper, i amb un to i sentiment de la seva autora que aflora el que va ser una etapa important dels Mossos d’Esquadra”. També va assistir a l’acte Josep Maria Soler, abat de Montserrat, que va assegurar que “la presència dels Mossos a Montserrat durant la Guerra Civil ha estat poc estudiada i poc difosa, i és d’agrair que aquest llibre ens doni una informació de primera mà”. |
