|
| El Kursaal de Manresa fa real el tòpic 'Si es vol, es pot' |
| El documental 'Kursaal, la força de la gent', que explica com es va poder recuperar el teatre gràcies a la pressió popular, s'ha estrenat aquest dimarts a la nit; aquest dimecres a la tarda es podrà tornar a veure, a les 6 i a les 8 |
 |
| L’Orfeó Manresà va actuar al pati del Kursaal abans de l’estrena del documental. Foto: Jordi Preñanosa |
|
| Noemí Badrenas |
| 15/02/2017 11:54 |
 |
|
|
 |
Amb una desbordada emoció que inundava l’ambient a la sala. I amb un orgull bategant fort dins el pit, el de pertànyer a la ciutat de Manresa i haver escrit part de la seva història. Així és com va quedar el públic després de veure el documental Kursaal, la força de la gent, que es va estrenar aquest dimarts a l’emblemàtic teatre manresà.
Dirigit pel jove cinematògraf Èric Motjer, narra com es va recuperar el Kursaal, que ara celebra el desè aniversari de la seva reobertura, després de molts anys d’abandonament. Amb una vibrant veu en off –la de l’actor Joan Crosas– el Kursaal pren vida a la pantalla i explica, com si d’un ésser viu es tractés, la tristesa i la buidor que va sentir a partir de 1988, any en què va tancar portes després de 60 anys de funcionament. L’èxtasi del que havia arribat a ser el Kursaal es va esfumar per complet i l’edifici va caure en decadència. I el pitjor, a l’oblit. Almenys pels llavors representants polítics de la ciutat.
Però no són ells els protagonistes d’aquesta història, sinó aquells que no es van resignar a passar pàgina. En concret, el relat focalitza l’atenció en El Galliner i els seus membres, sobretot el coordinador de l’entitat, Joan Morros. El film aconsegueix fer brillar els mèrits de qui ha estat la verdadera ànima de la recuperació del teatre. I és que l’associació cultural que representa Morros va néixer el 1995 amb un clar objectiu: reprendre una programació teatral de qualitat que omplís funció rere funció el Teatre Conservatori i demostrar que Manresa necessitava un espai més gran. Que necessitava el Kursaal.
Gràcies a la seva juguesca de presentar-se públicament dins l’oblidat teatre, El Galliner va aconseguir que els manresans s’adonessin que no podien deixar perdre una joia com aquella. Molts van voler participar econòmicament en la seva rehabilitació. I de quina manera: comprant entrades per al dia que s’obrís de nou el teatre... a deu anys vista!
Ara el documental –d’una gran qualitat audiovisual– els vol homenatjar a tots ells, demostrant que, a vegades, els tòpics es fan realitat. Com aquell que diu que ’Si es vol, es pot’.
 La sala gran del Kursaal es va omplir per gaudir de l’estrena del documental. Foto: Jordi Preñanosa |
|
|