 |
|
|
|
A Manresa hi va haver un temps en què hi passaven miracles. Sí, sí. I dels bons. D’aquells que fins i tot poden fer canviar d’opinió un bisbe rabiüt. D’aquells que prop de 700 anys després encara es recorden. I no només això. Se celebren amb tots els honors, com aquest dimarts ha tornat a fer la ciutat.
La rocambolesca història que per sempre més ha lligat Manresa amb el mite de la llum i l’arribada de la preuada aigua a la ciutat arrenca un 21 de febrer de 1345, quan un raig de llum que venia de Montserrat es va escolar per un vitrall de l’església del Carme. El fet va ser interpretat –com no podia ser d’una altra manera per l’època– com un avís diví dirigit cap a un bisbe que des de feia mesos s’oposava a la construcció de la sèquia, un canal que trepitjava les seves terres i que havia de servir per desviar l’aigua del Llobregat fins a una Manresa que, en aquells temps, es moria de set. La “misteriosa llum” –tal i com avui se la continua anomenant–, però, va fer canviar d’opinió aquell bisbe de Vic, que automàticament va deixar de posar pals a les rodes. Va arribar la llum, i va arribar l’aigua.
Amb els anys, Manresa ha sabut articular una festa que ha continuat mantenint el seu caire litúrgic –amb actes que, per exemple, recreen aquell 21 de febrer de 1345–, però que ha anat introduint de mica en mica elements nous que han permès obrir el programa. Bona mostra d’això són els itineraris d’art anomenats Jardins de Llum, on un grapat d’artistes exposen obres a l’aire lliure i en ple centre històric amb jocs lumínics i aigua com a elements predominants. Enguany s’ha celebrat la tercera edició, que ha notat un cert augment de públic.
Amb tot, el dia central de la festivitat –aquest dimarts– ha tornat a tenir un fort component tradicional, amb solemne concelebració eucarística inclosa. Les autoritats han fet el seu passeig des de l’església del Carme fins la plaça Major, on s'ha fet una sonora tronada. Ha estat mig minut d’intensa pólvora que, tot i que s'ha apagat en un petit tram, ha fet vibrar els assistents.
D’aquesta manera s'ha donat pas als balls de la imatgeria. Amb un públic no massiu però prou nombrós i fidel a la cita, els Cavallets, els Nans, els Gegants, els Gegantons, el Lleó i l’Àliga han ofert els seus passos més magistrals i honorífics. Tot seguit, les tanques de protecció s'han tret i el públic ha entrat de ple a la plaça per participar als balls de la Bolangera i del Rossinyol. Les sardanes van cloure el migdia just a l’hora del vermut.
Les festes de la Llum, però, no s'acaben aquest dimarts. Aquest cap de setmana la ciutat recrearà amb tots els ets i uts el seu passat medieval amb la Fira de l’Aixada, un certamen que es troba ja incroporadísssim al programa –compta amb 20 anys d’història–. I el proper cap de setmana el cercle de la festa es tancarà amb la Transèquia, la multitudinària caminada popular que recorre la sèquia des de Balsareny fins a Manresa. |
