 |
|
|
|
La gran part del pastís de l’economia del Bages se l’emporten tres empreses: Iberpotash, Denso i Tous. Són les que lideren el rànquing de les 250 principals companyies de la comarca, les quals s’enduen, entre totes, el 80% de la facturació.
Les xifres provenen de la publicació Estructura Empresarial del Bages 2016, que s'ha presentat aquest dimarts a l’Ajuntament de Manresa. És la desena edició de l’estudi, que es realitza anualment i plasma quina és la situació econòmica de la comarca. S’ha fet a partir de l’anàlisi dels comptes anuals de 2.710 empreses, segons el qual han facturat 5.103 milions d’euros i han ocupat 25.820 treballadors. Les xifres, segons ha dit l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, són superiors a les d’anys anteriors, “fet que demostra que hi ha un canvi de tendència i un repunt de l’economia”.
Les dades corresponen a l’any 2014 i només inclouen Societats Limitades (2.398) i Societats Anònimes (312), que són les úniques que han de presentar els comptes al Registre Mercantil. Per tant, hi ha empreses importants que no estan reflectides en aquesta publicació, ja que són públiques o fundacions. En aquest gruix hi hauria, per exemple, la UManresa, Althaia o els autònoms, així com un gran nombre d’empreses del sector primari, en què el titular és individual.
Teixit diversificat
Per sectors, la palma se l’emporta el de vehicles de motor i altres materials de transport, amb una facturació de prop de 800 milions d’euros (15,6%). El segueixen el sector dels productes alimentaris i begudes, amb 421 milions d’euros (8,3%); els productes metàl·lics, amb 333 milions (6,5%); i la indústria extractiva, amb 308 milions (6%). No obstant, dins aquest darrer sector és on es troba l’empresa líder a la comarca, Iberpotash, que va registrar el 2014 una facturació de 293 milions d’euros. Darrere seu, Denso Barcelona, amb 232 milions, i Joyeria Tous, amb 222. En quart lloc hi ha Metalbages (140 milions) i, seguidament, l’Escorxador d’Avinyó (127 milions). Aquestes cinc empreses capdavanteres ja ocupaven les primeres posicions en els estudis de 2014 i 2015.
La regidora de Dinamització Econòmica de Manresa, Mireia Estefanell, ha valorat que el fet que les cinc empreses més importants formin part de sectors tan diferents “possibilita el creixement, ja que no es tracta d’un monocultiu empresarial, sinó d’una diversificació consolidada”. També ha apuntat que el 25% de les empreses han estat creades a partir del 2005: “Això demostra que, tot i la crisi, el teixit industrial continua viu”. La regidora ha fet menció del paper de les pimes i l’ocupació que es genera a la comarca, que anualment dona feina a més de 25.000 treballadors.
Les xifres de Manresa
El primer lloc del rànquing de municipis bagencs segons la facturació és per Manresa, amb 1.514,7 milions d’euros. La segueixen Sant Fruitós i Santpedor, amb 786,4 i 746,4 milions respectivament. Junyent ha destacat com a “molt positiu” que la suma de tots dos pobles iguali la de Manresa. Altres xifres que s'han donat a conèixer són el teixit productiu de la ciutat, que compta amb 1.220 empreses –de les quals 1.076 són societats limitades i 144 anònimes– i l’ocupació, amb 9.831 treballadors.
Les activitats que concentren un major volum de negocis són les que s’inclouen dins la categoria Altres indústries manufactureres, on destaca l’empresa Joyeria Tous SA –la firma compta amb diverses companyies, com ara S Tous SL o Tous&Tous Complements SL, que estan més avall en la llista–; Maquinària i equips, amb Ausa al capdavant; i Venda i reparació de vehicles de motor, categoria on trobem Futurauto.
Model extrapolat
A la presentació de la publicació també hi ha assistit Sònia Recasens, diputada de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona. I és que el model que utilitza des de fa deu anys l’Ajuntament de Manresa per dur a terme aquesta radiografia econòmica ha estat copiat per la Diputació per realitzar el primer estudi de l’estructura empresarial de la demarcació.
Recasens ha afirmat que la voluntat és fer que sigui un estudi anual: “El que feu a Manresa és una prova d’èxit d’aquesta metodologia. Esperem poder-la utilitzar també per analitzar cada any quin és el teixit empresarial de la província”. En aquesta primera publicació, es constata que el Bages és la setena comarca per xifra de negoci a la demarcació, darrere del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, Osona i Maresme. |
