 |
|
|
|
Cardona ha recuperat després de més de 60 anys les pintures romàniques de la Col·legiata de Sant Vicenç. Es tracta d’uns murals ubicats a la galilea –pòrtic on hi havia tombes de personatges importants, en aquest cas dels vescomtes de Cardona– els quals van ser descoberts el 1953.
Uns anys més tard es van arrencar i van ser portats al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on encara es conserven els originals. Ara, una empresa n’ha fet una reproducció amb la innovadora tècnica Papelgel, molt poc utilitzada al país i considerada l’únic sistema al món capaç de transferir imatges amb qualitat fotogràfica a superfícies tridimensionals sense limitació de mida, forma o textura.
El conseller de Cultura, Santi Vila, ha estat aquest dilluns a la Col·legiata per inaugurar els murals, que s’han acabat d’instal·lar aquest mes, recuperant així el seu emplaçament original. Daten del segle XII. Al centre hi ha la imatge del Crist en Majestat, envoltat pels símbols dels evangelistes, i a les arcades dels costats hi ha representades diverses escenes (la Presentació al Temple, l’Assumpció i Glorificació de Maria, i la Flagel·lació de Crist). La intervenció, que ha anat a càrrec de l’empresa Arsus Paper, ha comptat amb una inversió de 173.089 euros, finançats per l’Obra Social La Caixa i el Departament de Cultura en el programa Patrimoni en Acció.
Vila, que ha escoltat atentament les explicacions dels restauradors, ha qualificat “d’equilibri perfecte” la intervenció “perquè dóna resposta al diàleg entre els museus nacionals de referència i els territoris que han generat un art, el qual ha d’estar en la memòria col·lectiva dels veïns”.
En la mateixa línia ha fet referència a les pintures de la Vall de Boí –la de Santa Maria de Taüll es va restaurar el 2013 gràcies a la mateixa tècnica– i ha dit que “al Pirineu tenim moltes situacions semblants que demanen resposta”. Vila va destacar la voluntat del govern de dur a terme una “nova onada d’actuacions en els propers anys pensant en el gòtic”.
Durant la visita, el conseller també ha passejat per l’interior de la Col·legiata –considerada un referent internacional del primer romànic– i ha observat amb deteniment les millores que s’hi han realitzat. S’ha il·luminat la cripta i s’han instal·lat diversos mòduls amb informació històrica de l’edifici i un audiovisual que explica el procés de restitució de les pintures. També s’ha col·locat una tira de leds per il·luminar, en un lateral, una part del paviment, original de la construcció.
L’alcalde de Cardona, Ferran Estruch, s'ha mostrat molt satisfet amb el resultat: “Després del trasllat al MNAC, els anys seixanta, l’alcaldia, diversos patronats de museus i la gent de Cardona ja reclamava aquestes pintures. Avui és la culminació d’un projecte que va començar fa anys de recuperació del conjunt monumental del castell. I ha quedat impecable”, ha valorat Estruch.
La mateixa tècnica que en la tomba de Tutankamón
Julio Gómez i Olga Méndez, de l’empresa Arsus Paper, han liderat el projecte de recuperació dels murals cardonins. Gómez ha explicat que van haver de realitzar prop de mil fotografies dels originals, ubicats al MNAC, per després fer el fotomuntatge de les escenes i transferir-lo als porxos de la Col·legiata, a través d'una pell de fibra de vidre recoberta amb morter de plàstic que reprodueix la superfície de la pedra.
“La dificultat va venir en començar el muntatge, perquè l’obra del museu tenia una geometria més neta”, ha detallat. I és que alguns dels elements es van perdre en arrencar les pintures originals i traspassar-les a tela: “Hem hagut de fer un estudi de nou perquè el mural és viu, són tot ondulacions, arcs, facetes diferents. El muntatge del museu no ens servia”.
La tècnica utilitzada té el nom de Papelgel i és l’últim crit en restauració pictòrica. A Catalunya s’ha utilitzat molt poc fins ara, però en d’altres països ja és tota una revolució. La mateixa empresa la va utilitzar per recuperar les pintures de la tomba de Tutankamón, a Egipte, i per restaurar el Retaule de Guimerà (a Santa Maria de Guimerà, Lleida), "una obra preciosa amb la qual fins i tot vam guanyar un premi als Estats Units per l’ús de noves tecnologies en la restauració de patrimoni", ha afegit el restaurador.
La imatge central dels murals, de Crist en Majestat, just en el porxo d'entrada a la Col·legiata. Foto: N.B. |
