Ja és a la venda als quioscos, a les papereries, a les agrobotigues, a les cooperatives agrícoles i a les llibreries el “Calendari dels Pagesos” del 2027, una revista-almanac que ofereix informació agrícola, astronòmica i sobre la cultura i les tradicions catalanes. L’almanac inclou un calendari de pràctiques agrícoles, sembres i plantacions, un calendari de fruites i hortalisses de temporada (les fruites i hortalisses en la seva temporada de recol·lecció són més nutritives, la seva textura i olor és més agradable, tenen més vitamines, sals minerals i nutrients), i les dates dels mercats setmanals, de les fires i de les festes majors dels municipis de Catalunya. Pel que fa a l’astronomia, recorda que el 2027 hi haurà un eclipsi total de sol visible com a parcial a Catalunya i com a total al sud d’Espanya. Tindrà lloc el dia 2 d’agost.
D’entre els diversos articles de temes d’actualitat destaca especialment el dedicat al Canal d’Urgell, de la mateixa època que el «Calendari dels Pagesos»: el Canal es va inaugurar un any després del primer «Calendari». Els Canals d’Urgell travessen cinc comarques de la plana de Lleida: la Noguera. L’Urgell, el Pla d Urgell, el Segrià i les Garrigues. «El Canal aportà verdor al Clot del Dimoni, a Ponent, i el Calendari arrelament i consells per a l’agricultor; els dos han fet el camp millor!», podreu llegir en aquesta edició del «Calendari dels Pagesos».
«La idea de portar aigua a la plana interior ve de lluny. Ja l’any 1346 apareixen les primeres iniciatives documentades per derivar aigua del Segre cap a les terres urgellenques. Al llarg de cinc segles es redactaren nombrosos projectes -fins a setze intents diferents- impulsats per institucions, nobles, comunitats locals o empresaris. Tots topaven, però, amb obstacles semblants: manca de recursos econòmics, problemes tècnics, guerres, inestabilitat política o oposicions d’interessos contraposats», explica Maribel Pedrol, directora de la Fundació Canals d’Urgell, a l’extens article que signa al «Calendari dels Pagesos». El text dedica atenció al túnel de Montclar, per on passa l’aigua del Canal. De quasi 5 quilòmetres de longitud, és una de les grans fites de l’enginyeria civil del segle XIX.
A més, el «Calendari» parla de les plantes aromàtiques mediterrànies -l’ànima de la cuina mediterrània; la majoria creixen de forma silvestre als nostres boscos i muntanyes, i cuinar amb elles és una manera de portar el paisatge directament a la taula; tenen la virtut de realçar el gust natural dels aliments sense emmascarar-los-. Inclou també informació dels anells dels arbres -arxius naturals del passat: permeten reconstruir tant l’activitat solar com els canvis climàtics que ha experimentat la Terra-, del vestuari dels castellers i de com es llegeix un castell, molt més que una construcció humana: són una expressió d’identitat, cooperació i compromís col·lectiu. El dels castells és un fenomen reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Hi trobem també reportatges sobre els carros -el principal mitjà de transport durant segles; va generalitzar-se als Països Catalans durant l’època romana-, sobre el llorer –s’expliquen un munt de singularitats, com el fet que les seves fulles seques tenen més aroma que les fresques, i que posar dues o tres fulles de llorer al bròquil o a la col bullint en fa reduir el tuf-, i sobre alguns tresors de l’horta de ponent (les tomates roses, el bròquil llucat, la carabassa plana, la ceba de coll de Nargó i la mongeta tendra de Ponts), explicats per l’Associació Cultures Trobades, que conserva nombroses varietats agrícoles i en comercialitza a través de fires, mercats i una botiga virtual.
Des del 1861
El “Calendari dels Pagesos” és la publicació en llengua catalana que fa més anys que s’edita ininterrompudament. Va néixer l’any 1861 a la llibreria i impremta Casa Llorens, situada al costat del mercat de Santa Caterina, avui desapareguda. En aquell temps Barcelona acabava d’enderrocar les muralles que la cenyien i projectava l’Eixample. El “Calendari dels Pagesos” del 2027 inclou un calendari de paret, amb les festes i llunes de tot l’any. També hi ha un verset per a cada mes de l’any i el “Judici de l’any”, escrit per Anaís Falcó, amb el més destacable que ha succeït durant aquest any 2026 que ja es troba a la recta final.
