 |
|
|
|
Les diverses assemblees de la CUP de la comarca del Bages han explicitat aquest divendres el seu suport als treballadors d’ICl-Iberpotash. Al mateix temps, però, “evidenciem la impossibilitat de continuar amb els abocaments al runam del Cogulló”. La sentència que obliga a aturar els abocaments el 30 de juny d’aquest any, diuen, “és inamovible, i el mateix passarà amb altres sentències que aviat seran fermes i que obligaran l’empresa no només a aturar els abocaments sinó a reduir els runams salins”.
Davant d’això, consideren que l’obligació de l’empresa és “respectar les sentències i, sobretot, respectar la voluntat del territori, clarament manifestada en diverses mocions als ajuntaments i als Consells Comarcals, que demanen que l’activitat minera es desenvolupi de manera sostenible i respectuosa amb la normativa mediambiental i se n’assumeixin els costos derivats”.
Així doncs, les CUP bagenques insten a Iberpotash “a deixar d’abocar al runam del Cogulló i a internalitzar els possibles costos que comporti l’aturada, mantenint sempre tots els llocs de treball actuals”.
ICL, recorden, “ha guanyat més de 400 milions d’euros durant els últims 10 anys i, per tant, té capacitat més que suficient per assumir un volum de beneficis una mica inferior”. I remarquen que “és l’empresa la principal responsable, juntament amb les administracions que li han permès, de la sentència que l’obliga a deixar d’abocar el 30 de juny. És Iberpotash qui no ha respectat la normativa ambiental i qui no ha estat capaç de tenir enllestides les obres que permetrien traslladar l’activitat i els llocs de treball a Súria”. Per tant, diuen, “és l’empresa qui ha d’assumir els costos de la feina mal feta, i en cap cas els treballadors n’han de rebre cap impacte negatiu”.
Gestió pública
Amb abocaments o sense, segons la CUP “l’empresa és absolutament viable, i és una obligació ineludible d’Iberpotash garantir tots els llocs de treball actuals”. En el cas que l’empresa es negui a respectar aquesta obligació “considerem que l’alternativa més viable és recuperar la gestió pública de la mina, tal i com va passar entre els anys 1991 i 1998, durant els quals l’Institut Nacional d’Indústria va gestionar les mines de Sallent-Balsareny”.
“Si ICL continua amb el xantatge i condiciona l’aturada a l’acomiadament de treballadors, caldrà tornar a convertir l’activitat minera en una empresa pública, que mantingui el nivell d’ocupació, que reverteixi els milionaris beneficis en el territori, en comptes de repartir dividends entre els seus accionistes, i que asseguri un control democràtic i popular”.
La formació també assegura que continuar abocant al Cogulló “no només és inviable perquè els tribunals locals i europeus no ho permetran, sinó que també és immoral, ja que perpetua el xantatge de l’empresa, que durant dècades ha justificat els delictes ambientals amb la coartada de l’ocupació”.
|
