 |
|
|
|
La Torre Lluvià de Manresa estarà en funcionament cada diumenge i dies festius, d e 10 del matí a 2 del migdia, com a punt d’informació turística on es podrà obtenir informació sobre l’Anella Verda, els itineraris que la recorren i les activitats que s’hi poden dur a terme.
A les 11 del matí de cada diumenge i dia festiu s’oferirà una visita guiada a la torre, on a part de l’explicació de les exposicions permanents dedicades a l’Anella Verda i el producte agrari local, es podran veure la resta d’espais de la casa i conèixer la seva història i la del modernisme manresà. La visita serà guiada per un informador turístic, que serà, també, l’encarregat de fer l’acollida dels visitants.
És previst que més endavant a la torre s’hi puguin oferir també activitats turístiques i de natura complementàries a l’entorn immediat de l’equipament, com ara rutes guiades, tastos o tallers. La presentació de la nova etapa de la Torre Lluvià ha tingut lloc aquest dimecres a la tarda, al mateix equipament, amb la presència dels regidors d’Urbanisme i Llicències, Marc Aloy; Turisme, Joan Calmet; i Entorn Natural, Pol Huguet.
Una joia modernista del 1896
La vil·la Emília, vil·la Maria o Torre Lluvià és una construcció modernista amb elements historicistes que data de l’any 1896, obra de l’arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa. Forma part d’una parcel·la de 75.690 m2 i s’encaixa en un entorn rural d’alt valor paisatgístic, en un espai singular com és el camí de Rajadell i amb vistes magnífiques sobre una bona part del pla de Bages i la muntanya de Montserrat.
Va ser adquirida per l’Ajuntament de Manresa el febrer de 2012 i el 2014 es van començar les obres per aturar-ne la degradació, evitar l’esfondrament i aconseguir la seva recuperació. Les obres de rehabilitació es van finançar al 50% per la Diputació de Barcelona i els fons Feder de la Unió Europea. El cost del projecte va ser de 800.000 euros.
L’estat de conservació previ a la rehabilitació de l’edifici era molt deficient. Les façanes presentaven despreniments parcials del revestiment i a la façana posterior hi havia esfondraments importants. Les obertures i elements ornamentals presentaven també un estat molt deficient de conservació. Les cobertes estaven parcialment esfondrades, deixant entrar l’aigua de la pluja, que estava danyant greument l’edifici. L’escala central presentava un mal estat de conservació, amb molts trams inexistents i la part superior totalment inexistent. L’edifici es trobava doncs en situació de risc per possible esfondrament total, i per tant calia emprendre accions preventives per evitar el ràpid deteriorament de tot l’edifici. Les actuacions que s’hi van portar a terme van anar dirigides a la consolidació de l’edifici.
Futur per definir
L'obertura de la torre els diumenges representa el primer pas per a la seva recuperació total. Tot i que s'hi han fet algunes activitats des del 2015 i fins i tot es va fer un procés participatiu amb entitats per definir el seu futur, de moment encara no és clar l'ús definitiu que acabarà tenint l'equipament. |
