 |
|
|
|
L’equip de govern de Manresa (CDC i ERC) portarà al ple d'aquest dijous el Pla Local d’Habitatge 2017-2022, un document marc que preveu 38 accions concretes i que en el seu primer any de desenvolupament –el 2018– preveu ja una injecció d’1,2 milions d’euros. El text incorpora la feina de diversos departaments municipals i entitats, que hi han treballat des d’inicis del 2016, quan es va començar la diagnosi.
Els compromisos polítics i pressupostaris suposen un important impuls a les polítiques d’habitatge. Es passa de 472.462 euros l’any 2017 a 1.265.306 euros el 2018, una xifra que es preveu continuar incrementant els propers anys, ja que algunes actuacions no és previst que comencin a desenvolupar-se fins al 2019, segons han detallat aquest dimarts els regidors d’Habitatge i Barris, Joan Calmet, i d’Acció Social i Cooperació, Àngels Santolària.
Entre les mesures que es preveuen, hi ha la recuperació de 470 habitatges actualment desocupats, l’ampliació fins a 200 dels pisos amb preu assequible i preu social per a col·lectius vulnerables, el foment del lloguer just i del lloguer social o la concessió de microcrèdits, entre d’altres. El consistori ha subratllat que es tracta “d’un document viu, que serà sotmès a avaluació i revisió”. Un cop s’aprovi per ple, hi haurà un mes d’exposició per a la presentació d’al·legacions abans de ser aprovat definitivament, i més enllà d’això, “podrà modificar-se sempre que es cregui necessari i sigui justificat”.
Calmet ha explicat que de la diagnosi en va sorgir una foto clara, que es pot resumir en tres conclusions: “en primer lloc, que hi ha una gran quantitat d’habitatge buit, uns 7.900 habitatges , el 21% del total, dels quals de fet només el 10% és en mans de grans tenidors, és a dir bancs, empreses o particulars que tenen més de 15 habitatges”.
En segon lloc, la diagnosi també posa de manifest que “dins l’àmbit de l’acció social, l’any passat es va treballar amb 1.500 unitats familiars amb problemàtica vinculada amb l’habitatge”. I en tercer lloc, “s’ha de tenir en compte la xifra important d’habitatges susceptibles de ser rehabilitats: al voltant del 10% dels habitatges de Manresa, uns 3.900, necessitarien una rehabilitació integral”.
Per la seva banda, Santolària ha dit que “no és un pla de xoc perquè ha de preveure no només les problemàtiques socials, però atès la quantitat de pisos buits i la problemàtica que vivim cada dia a Serveis Socials, lògicament havia d’incloure moltes mesures per mirar de revertir aquesta situació d’emergència”. |
