 |
|
|
|
Un grup d’investigadors d’Eurecat-CTM (Centre Tecnològic de Manresa) han aconseguit reduir la contaminació de les aigües residuals generades a l’abocador de Manresa a través d’una tecnologia pionera que s’ha provat durant onze mesos. Sota el nom de Life+Releach, aquest sistema ha permès recuperar prop d’un 80% de l’aigua contaminada de l’abocador amb qualitat per ser retornada al medi o reutilitzada.
Aquesta aigua, coneguda com a lixiviat, es genera als abocadors a causa de la degradació dels residus juntament amb l’aigua de pluja que s’hi escola. Actualment, a Manresa, es tracta a través d’un procés d’oxidació avançada, amb el qual es concentren els contaminants fins a la meitat i es filtra la resta d’aigua abans d’abocar-la al clavegueram, que la porta fins a la depuradora. Amb la nova tecnologia, explica Xavier Martínez, investigador de la Unitat de Sostenibilitat d’Eurecat-CTM, es filtren tres quartes parts de l’aigua i la resta, una quarta part, es tracta amb productes químics que inertitzen el lixiviat, és a dir, que el solidifiquen, de tal manera que es pot tornar a dipositar a l’abocador ara com a un residu sòlid.
Segons Martínez, això permet “reduir els costos de tractament i gestió, ja que el volum final de residu es disminueix fins a un 80 o 90%”. L’investigador assegura que, tot i que l’abocador compleix estrictament amb la legislació mediambiental i “no suposa cap problema per a l’entorn”, el procés utilitzat per tractar les aigües contaminades és molt car i genera molt CO², un fet que podria millorar, diu, amb la implantació de la tecnologia Life+Releach. Amb paraules més tècniques, el que fa aquest sistema és recuperar membranes d’osmosi inversa de plantes dessaladores al final de la seva vida útil amb l’objectiu de reutilitzar-les en el tractament de l’aigua contaminada generada als abocadors.
Una altra planta a Osona
Actualment, la tecnologia s’està provant en un segon abocador de residus a Orís, a la comarca d’Osona, per comprovar quins són els resultats amb unes altres condicions. “Cada abocador genera lixiviats amb característiques diferents depenent del tipus de residu que s’hi aboca, del temps de vida de l’abocador o de les condicions meteorològiques”, explica Martínez. El proper 19 d’octubre s’hi realitzarà una jornada de portes obertes perquè tècnics i altres interessats coneguin el projecte i el funcionament de la planta.
La iniciativa, que té un pressupost de 2,1 milions d’euros, està finançada pel programa Life+ de la Unió Europea. A més d’Eurecat-CTM, hi participen el Consorci de Residus del Bages, l’Agència de Residus de Catalunya i les empreses Protecmed i Grupo TYPSA.
Les nanopartícules, més innovació
El Centre Tecnològic de Manresa impulsa des de fa quatre anys un altre sistema pioner per descontaminar aigües, en aquest cas les subterrànies, anomenat Nanorem. A principis d’any ja van donar a conèixer els exitosos resultats d’aquest projecte, a través del qual han desenvolupat unes nanopartícules de ferro que sanegen l’aigua subterrània i que suposen “una reducció del temps de descontaminació i un augment de la competitivitat en la gestió d’emplaçaments contaminats”, explicava Irene Jubany, responsable de la línia de recerca en sòls i aigua subterrània del CTM.
Aquestes mini partícules són capaces d’atacar directament components tòxics com ara derivats del petroli, insecticides, productes químics que s’utilitzen en camps de conreu o residus industrials, com ara desengreixants, que provenen de vessaments incontrolats. En tots aquests casos el sòl queda contaminat amb els anomenats organoclorats, un tipus de compost orgànic que es filtra a la terra fins a penetrar en aigües subterrànies i que sovint les contamina de per vida. A banda d’utilitzar-se per netejar aigües, les nanopartícules també es podrien aplicar en camps com la medicina o l’alimentació.
|
