|
| Europa reclama un “ajut il·legal” a Iberpotash que l’empresa diu que “no ha cobrat mai” |
| La Comissió Europea també recorda que la fiança del Cogulló és “injustificablement baixa”, però la firma minera respon que la Generalitat ja la va elevar a 7,5 milions i que aquest afer “ja està resolt” |
 |
| El runam de Vilafruns es va impermeabilitzar el 2010; també s'hi va plantar vegetació per sobre. Foto: Montsalat |
|
| BAGES / Carmina Oliveras |
| 31/08/2017 19:19 |
 |
|
|
|
Un comunicat que la Comissió Europea ha emès aquest dijous sobre Iberpotash ha creat desconcert a la firma minera perquè, segons ha explicat a aquest diari, es pronuncia sobre afers judicials i administratius que o bé no van ocórrer o bé ja estan resolts. El comunicat parla de dos temes que no tenen res a veure entre ells, però que apareixen junts en el mateix text perquè pengen d'una mateixa denúncia que es va interposar a la Direcció General de la Competència.
Els denunciants consideraven que Iberpotash havia gaudit d’avantatges davant els seus competidors en dos afers: el cobriment del runam de Vilafruns de Balsareny (que el 2010 es va impermeabilitzar amb una prova pilot pública de la Generalitat) i la primera fiança per al runam del Cogulló de Sallent, que veien exageradament baixa.
Ara, Brussel·les s'ha pronunciat i aquest dijous ha instat l’estat espanyol a recuperar 5,8 milions d’euros de les ajudes públiques de Vilafruns, que la comissió entén que es van donar a l’empresa de manera “il·legal” en considerar que no s'havia aplicat el principi de "qui contamina paga". És a dir, que el cobriment del runam, entès com una restauració, l’hauria d’haver pagat Iberpotash, i no la Generalitat a través d’una prova pilot. La comissió europea apunta que les empreses mineres han de cobrir, com a mínim, el 50% del cost d’aquest tipus de treballs. Al no fer-ho, diu Europa, Iberpotash va gaudir d’un avantatge davant els seus competidors.
Fonts d’Iberpotash, però, han indicat que l’empresa minera no va rebre mai diners i que la subvenció va anar directament de la Generalitat a l’empresa que va realitzar el recobriment. També han indicat que no han rebut cap tipus de comunicat oficial i que estan a l’espera de rebre’l per tal de facilitar tota la informació necessària.
L’altre front que aquest dijous ha reobert Brussel·les és el de la fiança del Cogulló. La comissió apunta que és “injustificablement baixa”, però la firma minera recorda que aquest afer “ja està resolt a nivell administratiu i judicial”. En efecte, la fiança que la Generalitat va marcar el 1989 era de mig milió d’euros. Un contenciós contra el programa de restauració de Sallent interposat per un particular (l'advocat sallentí Sebastià Estradé, traspassat l'any passat) va acabar el 2016 amb la sentència d’un jutge que va instar la Generalitat a apujar-la fins els 7,5 milions d’euros. En aquest sentit, l’empresa entén que el comunicat europeu està desfasat “fruit de la manca d’informació o d’informació endarrerida que no els ha arribat o no han demanat”.
Una guerra "del passat"
En tot cas, les mateixes fonts d’Iberpotash han indicat que "tot plegat sí que forma part” d’un “passat convuls” i d’un període gairebé de guerra que diverses empreses competidores van obrir a principis del 2000. Per això, recorden que “l’empresa actual ja no té res a veure amb les batalles judicials que es van obrir al seu dia”.
|
|
|
