Aprendre i reflexionar sobre el potencial dels patis escolars, no només com a espais de lleure, sinó també com a eines de promoció de la salut i del benestar i com a espais pedagògics. Aquest ha estat el tema de reflexió de la jornada “Els patis escolars com a oportunitat per promoure la salut i el benestar”, organitzada per la Diputació de Barcelona en col·laboració amb l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per ”la Caixa”.

La jornada, que ha tingut lloc a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, ha reunit professionals de diferents sectors com ara l’educació, l’arquitectura, la pedagogia i la salut pública, entre d’altres; que han posat en comú el valor social, pedagògic i de salut dels patis escolars tant per a la comunitat educativa com per a la ciutadania en general.

La manera en què es conceben i dissenyen els patis escolars en determina el seu ús futur, però també té repercussions directes sobre la salut. Així, per una banda, els patis poden transformar-se en un recurs potent pel joc, la interacció social i la pràctica d’activitats diverses. Quan inclouen espais verds promouen el contacte amb la natura i fan possible que la comunitat educativa i el veïnat es beneficiï dels avantatges que la vegetació genera per a la salut. Amb un disseny adequat també poden contribuir a reduir els nivells de contaminació atmosfèrica i de soroll, dues de les exposicions urbanes més perjudicials per a la salut.

Per altra banda, si se’ls dota de vegetació, espais amb aigua i ombra, poden convertir-se en refugis contra les temperatures elevades que deriven de l’anomenat efecte illa de calor que es produeix a les ciutats i també de l’escalfament global. A més, patis que comptin amb horts o amb altres equipaments ofereixen oportunitats aprofitables des del punt de vista pedagògic.

El disseny d’aquests espais també pot convertir-los en una eina de promoció de l’activitat física per lluitar contra l’obesitat infantil, així com fomentar un joc inclusiu i no sexista.

Segons la coordinadora de l’Àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar de la Diputació de Barcelona, Teresa Llorens, que ha participat a la inauguració de la Jornada, «des de la Diputació impulsem el projecte Entorn urbà i salut, que treballa per incorporar la perspectiva salut en diferents àmbits que afecten al model de ciutat, com el planejament urbanístic i el disseny o remodelació de noves places i parcs».

Llorens també ha defensat que «els centres educatius són un element clau per a la millora de la salut i la qualitat de vida a les ciutats. El verd als patis i en els elements de joc i d’interrelació entre els infants fomenten l’activitat física i els valors per a la salut i la qualitat de vida».

Per la seva part, la coordinadora de l’Àrea d’Educació, Esports i Joventut de la Diputació de Barcelona, Teresa Sambola, ha afirmat que «avui sabem que s'aprèn en tots els temps i espais al llarg i ample de la vida i que moltes vegades els aprenentatges fora de l'aula són tan o més significatius que els que es fan a dins. Aquesta és una de les idees que fonamenta l’educació 360 que en l’actualitat s’està consolidant com el paradigma que estructura les polítiques educatives locals».

Sambola també ha remarcat que aquest tema dels patis escolars «s’alinea amb una de les estratègies que guiarà l’actuació de la Diputació de Barcelona en aquest mandat: la implicació en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030 que, en l’àmbit educatiu, aposten per garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge al llarg de tota la vida».

Durant l’acte ha tingut lloc una conferència de Carolyn Daher, coordinadora de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal, i de Catalina Parpal, psicòloga i coordinadora de la Unitat de programes escolars de la Fundació Catalana de l’Esplai.

També han intervingut, en una taula rodona per explicar experiències i punts d’enfoc, Tine Vanfraechem, pedagoga de Brussel·les; Pablo García, doctor en Ecologia i especialista en paisatge, espai públic i participació; Mamen Artero, arquitecta per l’ETSAB-UPC i especialitzada en bioconstrucció i permacultura; Dafne Saldaña, arquitecta i investigadora en estudis de gènere; i Carme Cols, mestra coautora del projecte “El safareig”, una proposta de diàleg sobre infants i natura.