Aquesta és la principal conclusió de l’estudi "Ratpenats i petits mamífers dels rius i rieres de les Guilleries", desenvolupat per César Llanos-Guerrero, Lídia Freixas i Adrià López-Baucells, biòlegs del Grup de Recerca Bibio del Museu de Ciències Naturals de Granollers. El projecte ha estat guardonat amb el VI Premi de Recerca Guilleries de 2024, convocat per la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar (UdG i UVic-UCC). El treball esdevé el sisè volum de la col·lecció “Guilleries – Aigua i territori” de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar i Eumo Editorial, publicació cofinançada pel Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.
Ratpenats i petits mamífers
L’estudi ha investigat la presència i l’activitat dels quiròpters (ratpenats) i els petits mamífers (musaranyes, ratolins i talpons) a una quinzena de trams de rius i rieres que recorren els espais naturals del massís de les Guilleries, des dels límits amb la Plana de Vic fins a la vall mitjana del Ter. De les 31 espècies de ratpenats presents a Catalunya, a les Guilleries se n’han detectat vuit, tot i que en podrien ser unes quantes més, perquè en aquest nombre hi ha alguns grups (denominats fònics) que engloben espècies amb una acústica molt similar. Més que definir un únic tipus d’hàbitat, totes les deteccions mostren que els cursos fluvials de les Guilleries s’insereixen en un mosaic d’ambients forestals, vores de bosc, zones obertes i espais subterranis, que permet la coexistència d’una gran diversitat d’espècies que en fan des d’un ús més generalista fins a un de més especialitzat.
Les cinc espècies de petits mamífers identificades reforcen el caràcter mixt de les Guilleries, que ofereixen refugi tant a espècies comunes i generalistes de l’àmbit mediterrani forestal, com a d’altres d’afinitat més eurosiberiana. Cal destacar la detecció de la musaranya cuaquadrada, que no havia estat constatada fins ara al massís i es limita a zones fredes i humides, així com del mamífer més petit del món, la musaranya etrusca, una espècie comuna a casa nostra, però que és la més difícil de detectar, precisament per la seva mida tan reduïda.
L’equip ha aplicat tècniques molt innovadores, de caràcter no invasiu, per enregistrar i documentar com aquests grups es relacionen amb el medi fluvial densament forestal del massís. Per conèixer l’activitat dels ratpenats, s’han fet servir detectors acústics d’ultrasons, que n’eviten la captura i la manipulació, i aporten grans quantitats d’informació contínua durant diverses nits. Per als petits mamífers, s’han fet servir càmeres de parament fotogràfic col·locades dins de petits túnels artificials, que actuen com a atraients naturals per a aquests animals, fet que fa innecessari tant l’ús d’esquers com de paranys de captura. Aquest treball ajuda a identificar les característiques del bosc de ribera que cal prioritzar per mantenir-ne la qualitat i l’estructura ecològiques, en bon estat, amb la finalitat de mantenir-hi unes comunitats diverses. El llibre es pot descarregar gratuïtament al web de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar i també als repositoris digitals de la UdG i de la UVic-UCC, a més a més de les biblioteques d’aquestes universitats, entre altres.
El Premi de recerca Guilleries es concedeix anualment des de 2019. Atorga un finançament de 5.000 euros per dur a terme un projecte de recerca en temàtiques d’aigua, territori i biodiversitat a l’àmbit de les Guilleries. Actualment hi ha publicats els sis primers projectes. El setè, dedicat a les formigues de les Guilleries, està en fase de finalització de la recerca, i el vuitè (en què encara es poden presentar propostes fins al 26 d’octubre) s’atorgarà abans de finalitzar aquest 2026.
