Volum 4: Antropologia i sociologia
Sobre els castells s’ha parlat i escrit molt. “S’ha estudiat molt la seva història, però altres àmbits, com ara la sociologia, l’antropologia, la comunicació o l’economia, estaven una mica orfes d’estudis científics i rigorosos”, explica Xavier Brotons, director de l’obra. Omplir aquest buit és l’objectiu d’aquest 4t volum, que conté articles de reconeguts periodistes i investigadors de la cultura popular com Bienve Moya, David Prats, Raquel Sans o Cinta Olivan entre d’altres, així com l’expresident de la Coordinadora, Miquel Botella.
L’obra es divideix en tres parts. Una primera, més informativa sobre l’activitat castellera habitual (el funcionament de les colles, el calendari...) i una darrera amb les fitxes de les colles actuals i les desaparegudes.
Entremig hi trobem un recull d’articles sobre diverses qüestions antropològiques i socials. Per exemple, el treball sobre l’èxit del model casteller modern, que els autors Miquel Botella i Guillermo Soler expliquen pel seu caràcter amateur i el seu apoderament, o l’article de l’antropòloga Rosa Maria Canela, on analitza el cicle de vida de les colles. També hi ha reflexions al voltant de la dimensió cívica i cultural dels castells, la influència del discurs dels mitjans de comunicació o una aproximació rigorosa a la polèmica sobre si els castells estan més a prop de la festa de l’esport.
Volum 5: La projecció dels castells. Les torres humanes
El tercer volum es divideix igualment en tres apartats. La primera tracta de la projecció i expansió del fet casteller, un fenomen que, sorgit en una zona molt concreta de Catalunya, s’ha escampat per tot el Principat i altres zones catalanoparlants i s’ha acabat internacionalitzant, de forma que ara trobem colles a llocs tan singulars com Xile o la Xina.
La segona part del volum convida al lector a viatjar arreu del món per adonar-nos que els castellers no són els únics que fan torres humanes. També en fan els falcons o les muixerangues valencianes, i els dansaires de les dances aragonesos. I, més lluny, trobem els govindes de l’Índia, els acròbates magrebins, o torres al Japó o al Perú.
Finalment, el volum també inclou sengles apartats dedicats a les colles universitàries, al periodisme casteller i al significat de la inclusió dels castells en la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco.
Al 2020 es tancarà la col·lecció amb el sisè i últim volum, en què es relacionaran els castells amb l’art, la fotografia, el cinema, la llengua, la música, la literatura i la política.
