Era la vuitena vegada que el cantant participava en aquest cicle i va ser sens dubte el seu concert més íntim de tots. La por al virus va omplir la major part de les butaques però les que van ocupar els seus incondicionals van ser suficients per donar sentit a la convocatòria, i el mateix Joan Isaac, en nom també dels músics, va donar les gràcies als “valents” que hi havien anat. El gest dels assistents va ser compensat en escreix per l’espectacle que van poder gaudir. Un concert que, en boca de més d’algun espectador “repetidor” era dels millors que havien vist d’ell.
Venia el Joan Isaac a presentar les cançons del seu nou disc, “L’estació dels somnis”, un CD que va sortir justament quan tots ens vam haver de quedar confinats a casa. Així que a Manresa va ser el segon lloc on vam poder escoltar la seva producció més recent. La primera presentació havia sigut quatre dies abans, a Barcelona, al Casinet d’Hostafrancs, en un concert del cicle “Barnasants”.
L’acompanyaven a l’escenari del Kursaal el Josep Travé a la guitarra, el Jordi Camp al baix, el Lluís Ribalta a la bateria i, com a director musical, l’Antoni Olaf-Sabater, que va brillar tant al piano com en el seu treball previ en l’arranjament de les cançons, fent-nos gaudir d’un recital de categoria. Un concert on les cançons noves es van alternar amb altres de discos anteriors, que no eren precisament les més conegudes del seu repertori però que semblaven tan familiars com si ho fossin. I van agradar. Els aplaudiments i els comentaris a la sortida deixaven ben clar que el públic que va prendre la decisió d’anar al Club de la Cançó va sortir del concert pensant que el seu esforç havia valgut la pena.