Dissabte 24 de juliol de 2021
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA:

Fibra òptica: solució per a poblar l'Espanya buida?
Els experts defensen la digitalització per desenvolupar la «indústria del futur» i el creixement del PIB en llocs que no disposen de bones connexions a internet.
Fibra òptica: solució per a poblar l'Espanya buida? .

Redacció/UOC  
06/12/2020 13:29
El Casal Cultural Dansaires Manresans entitat administradora de la Festa de la Llum 2022
L'Ajuntament reconeix els mèrits esportius del clubs Futbol Sala Manresa i Esgrima
Santpedor s'adhereix a la campanya "cossos diversos"
Recomanació d'evitar sortides als espais naturals
El confinament i el teletreball, l'educació a distància i l'oci en forma de pantalla que se n'han derivat han fet que internet sigui encara més important en la vida de qualsevol persona. Amb tot, segons les dades públiques que recull la UGT, hi ha 13 milions d'espanyols en 27.000 poblacions que no tenen una connexió de qualitat i per a qui, per tant, la formació en línia o les reunions mitjançant videotrucades són missió impossible. Tot i que les dades globals són bons, atès que el 94 % de l'Estat té banda ampla i són 48 milions els domicilis amb fibra òptica, hi ha llocs que no disposen d'aquest servei i això es tradueix en un progrés econòmic més baix, segons el mateix Govern espanyol.

«A les zones rurals o amb cobertures de xarxa fixa o mòbil més deficients, és un repte trobar-hi una solució», expliquen José Antonio Morán i Carlos Monzo, directors del grau d'Enginyeria de Tecnologies i Serveis de Telecomunicació i del màster universitari d'Enginyeria de Telecomunicació de la UOC. Tots dos participaran, el 3 de desembre, al seminari web Del cobre al 5G: el papel clave de la fibra óptica, que organitzen els Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat, una trobada que analitzarà l'evolució de les telecomunicacions i de quina manera faciliten la transformació de la societat.

Per arribar a aquests llocs, la fibra òptica és vital, apunten els experts, ja que, si no, no es pot desenvolupar la tecnologia 5G. Tenint en compte que les telecomunicacions influeixen en la societat del futur, convé treballar perquè pugui arribar a totes les zones de l'Estat, triant la millor tecnologia per donar servei a cada cas i també dinamitzant l'anomenada «Espanya buida», afirmen. «Si volem generar riquesa a les zones rurals, hem de fomentar que les xarxes de telecomunicacions d'altes prestacions puguin anar arribant progressivament arreu», afirmen, i marquen com a «claus» d'èxit les infraestructures idònies per desenvolupar la «indústria del futur». El Govern espanyol és conscient del problema. En el document en què es fan les propostes generals per invertir els fons europeus sorgits de la pandèmia del coronavirus, assumeix que l'expansió de les telecomunicacions té efectes en la «productivitat, el creixement i la creació d'ocupació». I n'estableix les dades: un augment de l'1 % en la intensitat de digitalització comporta un augment del PIB per càpita del 0,14 %.

La millora d'aquestes tecnologies és un «facilitador» per a la població i els seus territoris, però, segons els experts, «no és cap finalitat». Per això aposten pel «disseny de nous serveis o per la millora dels que ja existeixen» mitjançant el consell de professionals. I és que, exemplifiquen, de la mateixa manera que als ajuntaments hi ha arquitectes o enginyers informàtics que guien l'urbanisme i les aplicacions de programari, «seria clau disposar d'un professional de l'enginyeria de telecomunicacions en les plantilles d'aquestes institucions». Més encara, afegeixen, tenint en compte que el futur de les poblacions «dependrà en gran manera de les infraestructures de telecomunicació existents i que, en molts casos, caldrà que les xarxes actuals evolucionin per donar servei a les noves necessitats».

En el cas de les ciutats, moltes ja s'han començat a convertir en «ciutats intel·ligents» i requereixen aquesta planificació. Primer, amb l'expansió de la fibra òptica perquè la 5G pugui ser una realitat. Segons l'Índex Smart, les 52 capitals de província se situen en un 45,6 % de progrés en desenvolupament intel·ligent, però amb l'arribada de la tecnologia 5G els experts preveuen l'acceleració de l'internet de les coses i, per tant, que les ciutats avancin en aquest indicador. I en què es pot traduir? L'augment de la velocitat de baixada i d'execució d'ordres, la disminució del consum i la possibilitat de tenir més dispositius connectats alhora comporten que aquesta nova tecnologia ajudi les ciutats a ser més «intel·ligents».

És a dir, permetrà informar els conductors de l'estat del trànsit o de l'ocupació de les platges, com ja vam veure durant aquest estiu pandèmic, i també farà possible que les administracions puguin monitorar la qualitat de l'aire, el consum de llum o aigua o la quantitat d'escombraries a fi de ser més eficients. La COVID-19, expliquen Morán i Monzo, ha endarrerit les subhastes de la 5G, cosa que ha permès a les operadores continuar amb els avenços a partir de l'any 2021 a l'Estat espanyol, essent conscients que encara queda camí per recórrer perquè es pugui desenvolupar completament mitjançant la fibra òptica.

Bona salut en les telecomunicacions

El coronavirus també va demostrar, de manera positiva, la «bona salut general dels sistemes de telecomunicació» de l'Estat, admeten els professors de la UOC. El «gran repte» que va significar el confinament, assenyalen, i el «poc temps de reacció» que hi va haver per reubicar els llocs de treball, l'educació i l'oci en els domicilis es van superar amb èxit. Telefónica va registrar en només un mes —entre el començament de l'estat d'alarma i el 12 d'abril— un creixement del trànsit d'internet a la seva xarxa fixa equivalent al de tot un any en «circumstàncies normals».

«La inversió dels operadors els darrers anys ha situat l'Estat espanyol com un dels països europeus amb la millor infraestructura de fibra òptica», destaquen els experts, que també assenyalen el «gran esforç» dels professionals que van garantir el servei a milions de persones durant el confinament. També hi va haver treballadors o estudiants que van haver d'afrontar problemes, però «no tots són atribuïbles a la xarxa de comunicacions», afirmen els professors. I és que, encara que cada dia emprem el mòbil, l'ordinador o la tauleta durant moltes hores, els usuaris no sempre sabem treure tot el profit possible de la nostra connexió. «En una situació de confinament, si tots els veïns d'un edifici emprem el wifi de manera simultània, es perd capacitat de comunicació, mentre que si la connexió es fes per cable, el rendiment de la xarxa seria molt més elevat», destaquen. I apunten una altra possible situació, la dels programaris emprats per empreses o institucions: «podem disposar d'una bona infraestructura de comunicació, però si tenim limitacions en els servidors, la percebrem com una connexió lenta».



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: FIBRA ÒPTICA   UOC   TENDÈNCIES 
També et pot interessar:
TENDÈNCIES
Consells per utilitzar els codis QR de forma segura
TENDÈNCIES
Vuit claus perquè una empresa digital triomfi
TENDÈNCIES
La UOC estudiarà si el dejú intermitent alenteix l'envelliment en dones postmenopàusiques

TENDÈNCIES
Què és l'Oniomania
TENDÈNCIES
Protegeix la teva mirada del cansament amb els contorns d'ulls
TENDÈNCIES
Un equip de la UOC dissenya una eina per automatitzar la programació de dispositius
Una paret en mal estat al carrer Arquitecte Oms de Manresa
Puja el preu de la bombona de butà
Recomanació d'evitar sortides als espais naturals
Un detingut per agredir la seva mare
L'ala-pivot Luke Maye suma qualitat i duresa a l'interior del BAXI Manresa
L’escola Jeroni de Moragas d’AMPANS fa balanç del primer any de l’ Aula de Suport Integral
El Casal Cultural Dansaires Manresans entitat administradora de la Festa de la Llum 2022
L'Ajuntament reconeix els mèrits esportius del clubs Futbol Sala Manresa i Esgrima


 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]