L'organització ha assegurat que durant la primera onada no es va garantir el trasllat als centres sanitaris dels residents quan era necessari i que aquest també van viure un temps llarg aïllats dels familiars i de la vida exterior.

Així mateix, Amnistia Internacional ha afirmat que la denegació del dret a la salut està fortament vinculada amb les mesures d'austeritat i infrafinançament de la sanitat a l'Estat. En aquest sentit, ha assegurat que el "desmantellament del sistema sanitari de salut pública" es va manifestar a Madrid i Catalunya durant la primera onada, per exemple amb la manca d'EPI i PCR. A més, assegura que molts residents "van quedar exclosos de la derivació hospitalària de manera generalitzada i tampoc van rebre l'atenció que necessitaven".

Tot i que l'organització ha reconegut que durant els darrers mesos s'han millorat alguns aspectes, d'altres han continuat vigents durant la segona onada. Així, ha afirmat que es continuen sense garantir plenament les visites a familiars i es mantenen indicacions per tractar els residents als centres i no als hospitals, unes mesures "discriminatòries". A més, ha criticat que no s'han pres mesures de reforç de personal suficients.

D'altra banda, Amnistia ha assegurat que tant la Generalitat com el govern de Madrid "van fracassar" en la implementació de mesures i, a més, no en van adoptar d'alternatives per tal de garantir l'assistència sanitària mèdica adequada. L'organització ha asseverat que hi van haver persones que "no van poder accedir" al tractament que necessitaven i hi van haver moments "on no es van fer ingressos hospitalaris i les poques derivacions que es van donar, van ser l'excepció i en ocasions ja de forma fatalment tard". Ha afegit que també hi van haver "obstacles" per al traslladat a través del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).

Mesures urgents en la segona onada

Per fer front a aquestes situacions límit, Amnistia Internacional ha demanat a les autoritats i en particular a les de Catalunya i Madrid aplicar mesures urgents per garantir que qualsevol decisió respecti els drets humans. A curt termini, demana assegurar que les decisions sobre l'atenció mèdica a les residències "es fa en base a avaluacions individualitzades". "S'han d'eliminar ja les disposicions dels protocols de derivació de Catalunya i Madrid que poden donar lloc a mesures discriminatòries. A més, el contacte regular de familiars i residents s'ha de garantir", ha afegit l'organització.

A llarg termini, ha instat el govern espanyol a impulsar la tramitació d'una llei estatal que estableixi un model residencial que garanteixi els drets dels residents. A més, ha demanat a la fiscalia seguir de prop la situació a les residències i impulsar investigacions quan hi hagi abusos o irregularitats.