Conèixer les emocions i aprendre a gestionar-les és aquest any una assignatura més pels alumnes de P-3 de l’Escola Oms i de Prat de Manresa. El centre ha posat en marxa una iniciativa pionera amb la finalitat que assoleixin una bona base de desenvolupament emocional. I ho fan a través de dinàmiques específiques però també de la rutina diària. “Mai havia vist tantes abraçades en una mateixa aula”, reconeix la mestra i tutora d’un dels dos cursos de P-3 Pilar Tañà. I és que entre les coses que ja han après, en poc més d’un trimestre, hi ha el consol que pot comportar aquest gest.

Segons la directora de l’escola, Gemma Vilaseca, per a ells la gestió de les emocions és important “però ara encara més”. Malgrat que el projecte, pel qual els docents s’han format específicament, es va començar a gestar abans de la pandèmia, “el confinament ens ha demostrat més que mai la importància que poden tenir aquestes eines emocionals per estar en harmonia”.

El projecte parteix d’una base neuro-científica. Combina les activitats específiques amb la rutina diària. Només entrar al matí per la porta, les mestres ja els pregunten als alumnes com es troben. “És important que aprenguin a verbalitzar les emocions i a gestionar-les”, explica Tañà, tot afegint que “no és tracta d’una tasca d’unes determinades hores sinó que s’aplica al llarg de tot el dia”.

També l’Anna Tardà, tutora de l’altre grup de P-3 del centre, explica que la clau és “donar nom al sentiment”. Posa com a exemple com aquest principi de curs van aprendre què era la por. “Vam entrar a una aula a les fosques, amb uns lots… i es van adonar que al final no passa res i que de por en tenim tots, també els grans, i que el que cal és normalitzar-ho”, relata.

Amb més de 30 anys a la docència, Tardà reconeix que l’ha sorprès els efectes que està tenint en els seus alumnes. Ara els alumnes mostren més interès per l’estat emocional dels seus companys, són capaços de detectar millor els seus estats anímics i expressar-los i es mostren molt més sensibles.

El paper de les famílies

Els mestres, però, no són els únics amb rol en aquesta nova manera d’ensenyar. En aquest sentit, expliquen des de l’escola, el projecte és “transversal” i compta amb la complicitat de les famílies. “La imitació és un procés d’aprenentatge natural. Per això les emocions han de ser presents a l’aula, però també a casa modelant i treballant l’empatia de forma natural”, puntualitza la directora.

Donar-li continuïtat

A causa de la seva singularitat, el projecte ha estat seleccionat per participar en el III Congrés Internacional de Neuroeducació, que se celebra aquesta setmana. “És important que compartim aquests coneixements amb altres comunitats educatives”, subratlla la directora. Els bons resultats fan que, a més, el centre ja s’estigui plantejant adaptar la proposta a altres cursos per tal d’acompanyar als infants al llarg dels seus anys d’estudi a l’escola.