Fins al segle XX, Espanya regia el seu horari pel Sol, i encara que l'hora civil oficial la marcava Madrid, a la pràctica això suposava que cada província tènia una hora local diferent, perquè no té res a veure a l'hora en què comença el dia a Balears del que ho fa a Galícia, podent arribar a haver-hi una diferència de cinquanta minuts entre un lloc i un altre. A partir del segle XX la referència comença a ser el Meridià de Greenwich (GMT) i no va ser fins al 1918 que no s'adopta el DST actual (Daylight Saving Time) o també anomenat Horari d'estiu.

Encara que ja s'havia aplicat amb anterioritat durant la I i la II Guerra Mundial (per a estalviar carbó), va ser l’any 1974 amb la crisi del petroli, quan s'institucionalitza el canvi horari i ja s'aplica de manera ininterrompuda fins als nostres dies.
El canvi d'hora no es realitza a tot el món, tan sols en uns 80 països, majoritàriament inclosos en Europa i Amèrica del Nord. Malgrat els seus avantatges, com poder adaptar l'activitat industrial a les hores de sol, la qual cosa equival a un consum menor d'energia (l'estalvi equival aproximadament al 5% segons dades de l'IDAE (Institut per a la Diversificació i estalvi de l'Energia), també produeix alguns efectes en l'organisme de caràcter lleu, que desapareixen en dos o tres dies, com són:

- Irritabilitat
- Major sensació de cansament
- Somnolència i major dificultat per a agafar la son.
- Alteracions en l'aparell digestiu.
- Manca d'atenció

Per a solucionar o mitigar aquests efectes, és convenient establir una rutina de la son i adaptar els menjars al nou horari. Pel fet que no hi ha proves concloents que els beneficis que produeixi el canvi d'hora són de molta utilitat, és pel que la UE va aprovar eliminar-lo en 2018. No obstant això la seva aplicació s'ha demorat, ja que els països no acaben de posar-se d'acord en quin moment i de quina forma portar-ho a la pràctica.