El Cd'E Manresa ha acabat la seva participació en la lliga regular amb una important victòria contra el Terrassa FC al Congost després d'una segona volta de malson en què només ha acumulat empats i dues derrotes. Malgrat aquest fet, els manresans es van classificar per a la fase de play-off d'ascens la setmana passada quan encara li quedaven dos partits per disputat. La victòria d'aquest diumenge és molt important després de la dolorosa derrota de diumenge passat a Valls ja que per a la segona fase s'acumulen els punts obtinguts a la lliga.

Feia dos mesos i mig que el Cd'E Manresa no guanyava a la lliga, d'ençà de la victòria a l'Olímpic de Terrassa havia entrat en un forat en què la trajectòria anterior havia anat perdent llum i tornant-se obscura. Empat rere empat, i amb dues derrotes pel mig, el pitjor moment del malson va arribar diumenge passat, a Valls, on l'equip blanc-i-vermell, lluny de fer pinya a la terra dels Castells, va fer figa.

Amb aquest bagatge, el Cd'E Manresa ha fet front a la visita del Terrassa, un dels grans favorits per a l'ascens a Segona B, però ha sabut emprar les seves armes en cada moment d'un enfrontament que ha agradat, i molt, a una parròquia entregada en una graderia del Congost que feia goig, amb més de 300 espectadors, en el primer partit que l'obrien les portes de l'estadi.

Malgrat que el Terrassa ha sabut donar-li el primer cop a un Manresa que tot just acabava de despertar, quan els locals han engreixat la maquinaria, ha sabut aprofitar els dos ariets per deixar noquejat el seu rival. Noah feia pujar la temperatura a una graderia agenollada als seus peus, just una setmana després d'haver complert 200 partits amb la camiseta del Manresa. Els interminables set minuts d'afegit no han variat ni un bri el guió perfecte: el Terrassa ha estat víctima de la metamorfosi d'un Manresa que ha tornat als seus orígens i que començarà la segona fase amb il·lusió renovada.

Després que Ortega atrapés una pilota que anava a l'escaire, encara que amb poca força per sorprendre'l (9'), a la següent jugada el Terrassa obria el marcador. Una jugada per la banda dreta de l'atac egarenc acabava amb una passada perfecta sobre l'arribada de Jaume que afusellava Òscar Pulido, que debutava aquesta temporada a la porteria manresana (10'). No obstant, el Manresa va fer com si sentís ploure, sense que l'afectés gaire aquell cop, i tres minuts després aconseguia eixugar l'avantatge visitant amb un gol de Noah després d'una jugada enrevessada en què el davanter blanc-i-vermell va estar remenant la pilota fins que va posar la punteta del peu dret enmig dels dubtes d'Ortega i els seus centrals. Vaselina perfecta i tornar a començar.

L'únic però de la primera part, després dels gols, va ser que el joc innegociable d'anar a l'atac, dels uns i dels altres, no va anar acompanyat de més ocasions de gol, de xuts que freguessin els pals o d'intervencions de mèrits dels dos porters. Però el bon tracte a la pilota que li van donar els vint-i-dos jugadors, va valer la pena per a uns espectadors que van presenciar un joc equilibrat, encara que amb un xic de més possessió de la pilota d'un Manresa que ja feia evident la seva transformació.

De sortida, a la represa, el Terrassa semblava que donava un pas endavant. Però va ser un pas efímer. El Cd'E Manresa, a cada minut que passava anava guanyant terreny a un rival que, poc a poc, quedava empetitit per la multiplicació dels deixebles de Ferran Costa, que eren a tot arreu. Aquesta actitud, al llarg de la represa, va quedar palesa amb una dada inqüestionable: mentre que el debutant Òscar Pulido va passar pràcticament inadvertit, Ortega, el porter visitant, va tenir molt a veure en el fet que el seu equip no marxés del Congost amb més gols encaixats.

Una possessió llarga amb tints guardiolistes, que es va iniciar a la defensa local, la culminaria Toni Sureda amb un xut sec al primer pal que Ortega, amb dificultats, va atrapar arran de gespa (53'). Cinc minuts més tard, Noah rebia una pilota en profunditat, a l'esquena de la defensa visitant, i es presentava tot sol davant Ortega. El mà a mà el resoldria el porter amb un peu miraculós que evitava el 2 a 1 (58'). Un 2 a 1 que es va cantar des de part de la grada quan Toni Sureda (60'), arran d'un llançament de falta llunyà, va fer passar la pilota fregant el pal dret defensat per Ortega. La pilota es va estavellar a la xarxa posterior i va donar la impressió que havia sigut el desitjat segon gol manresà.

Un segon gol del Manresa que, ara sí, arribaria un parell de minuts després. Pilota penjada a l'olla que Toni Sureda remata de primeres, a boca de gol, refús que recull Noah, amb la canya a punt, per tornar a obrar el miracle de convertir els peixos en gols (62'). L'afició, embogida i agenollada davant un davanter que s'acosta al centenar de gols amb la camiseta del Manresa.

Després del gol, una mica de pausa i el Terrassa, encara que li va costar redreçar la situació, va anar a cremar les naus. El Cd'E Manresa, per la seva banda, tentacles i ulls per tot arreu i aprofitant els espais que deixava la defensa visitant per crear pànic cada cop que s'acostava als dominis d'Ortega. Toni Sureda va fer passar la pilota a prop de l'escaire als 79', mentre que el mateix jugador veia com el porter rival evitava el 3 a 1 després d'un xut seu dins l'àrea (85').

Per la seva banda, els jugadors de Juanjo García topaven, una i altra vegada, amb un Manresa excels en defensa i tan sols una falta penjada a l'olla, que va relliscar a la calba d'Amantini i que va fregar el pal esquerra d'Òscar Pulido, i una rematada de cap després d'un corner tret al minut 96 i 45 segons (quan s'havien decretat 5' d'afegit), podien haver deixat l'immens treball i joc del Manresa sense el premi de la victòria.

Una victòria que va arribar després d'una volta sencera (la darrera va ser a l'Olímpic de Terrassa) i després de trenta-cinc anys sense guanyar el clàssic (l'any 1986). Una victòria aconseguida després de la metamorfosi. Una dada: el Manresa va acabar el partit amb dos jugadors juvenils sobre la gespa del Congost: Àlex Iglesias i Biel Rodríguez.