Els projectes de regeneració urbana de Berga, Cardona, Centelles, Manlleu i Torelló han resultat escollits com a beneficiaris de les subvencions de la segona convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-2029 a la demarcació de la Catalunya Central. Els projectes triats sumen un pressupost total de 72,56 MEUR, dels quals 48,21 MEUR els aportarà la Generalitat de Catalunya. Els projectes de millora urbana beneficiaran directament 28.632 veïns i veïnes residents en les Àrees d'Especial Atenció (AEE) escenari de les accions de transformació.
A tot Catalunya, un total de 33 projectes de regeneració urbana de 34 municipis de les vuit vegueries han resultat escollits com a beneficiaris. Els projectes sumen un pressupost total de 582 MEUR, dels quals 355 MEUR els aportarà la Generalitat, una xifra superior a la prevista inicialment. Els projectes de millora urbana beneficiaran directament uns 248.000 catalans i catalanes residents en les Àrees d'Especial Atenció (AEE) escenari de les accions de transformació.
Tot i que inicialment es va obrir la segona convocatòria amb la previsió que el Govern aportés una quantia màxima total de 200 MEUR, el passat 20 d'octubre el Consell Executiu va acordar ampliar-la fins els 300 MEUR i recentment l'ha ampliat amb 55 MEUR més. Per tant, finalment aquesta segona convocatòria de subvencions del Pla de Barris i Viles estarà dotada amb 355 MEUR per part de la Generalitat, un 77,5% més del previst inicialment. També representa un 53% més dels 232 MEUR de subvenció del Govern amb què es va dotar la primera convocatòria.
Això ha permès passar dels 20 municipis beneficiaris de la primera convocatòria als 34 d'aquesta segona. El volum i la gran qualitat dels Programes Memòria d'Intervenció Integral (PMII) elaborats pels ajuntaments aconsellava incrementar l'esforç pressupostari per part de la Generalitat per ajudar a tirar endavant el major nombre possible de projectes de regeneració. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica va obrir el termini de presentació de projectes el passat mes de juliol, i 117 municipis de tot Catalunya van fer arribar la seva candidatura, amb uns Programes Memòria d'Intervenció Integral (PMII) que sumaven un pressupost total de més de 1.600 MEUR.
S'hi podien presentar els municipis que no van optar a la primera convocatòria, els que sí ho van fer però no van resultar escollits i els que van resultar beneficiaris de la primera però amb un projecte per a un barri diferent.Precisament, 57 municipis (el 48,7%) ja s'havien presentat a l'anterior convocatòria. D'aquests, 56 es van presentar amb la mateixa Àrea d'Especial Atenció perquè a la convocatòria anterior no van ser seleccionats. La comissió de gestió del Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social de Barris i Viles d'Atenció Especial ha avaluat les sol·licituds segons els criteris tècnics establerts a les bases de la convocatòria i el 27 d'octubre va donar el vist-i-plau a la proposta de resolució provisional.
La segona de barris, a tot Catalunya
Dels 33 projectes de regeneració triats a tot Catalunya, 12 corresponen a municipis de la demarcació de Barcelona -presentats per 13 ajuntaments-; 5 de la Catalunya Central; 4 de Ponent; 4 del Penedès; 2 del Camp de Tarragona; 3 de les Comarques Gironines; 2 de les Terres de l'Ebre, i 1 de l'Alt Pirineu i Aran. Pel que fa a la tipologia dels municipis beneficiaris segons la seva població, 11 tenen entre 5.000 i 20.000 habitants; 10 tenen més de 50.000 habitants; 7 tenen entre 20.000 i 50.000 habitants i 5 tenen menys de 5.000 habitants
Quant a la tipologia de les Àrees d'Especial Atenció (AEA), 15 són barris o polígons residencials; 9 són cascs antics; 5 són àrees mixtes, i 4 són viles. I, finalment, 26 dels municipis beneficiaris ja s'havien presentat a la primera convocatòria del Pla de Barris l'any passat i no havien estat escollits.
Política pública transformadora per als barris vulnerables
El Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029 deriva de l'aplicació de la Llei de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles, aprovada el 2022 i que actualitza i dona continuïtat a l'antiga Llei de barris de 2004. És una política pública transformadora que té com a objectiu la regeneració urbana i social en barris amb vulnerabilitats acumulades a través de la col·laboració entre els ajuntaments i la Generalitat de Catalunya. Els projectes se centren en zones identificades com a Àrees d'Atenció Especial (AAE), amb indicadors baixos de renda (per sota de la mitjana de Catalunya), dèficits d'equipaments o serveis, problemes d'habitatge o exposició a riscos ambientals. Es preveu que aquest pla permeti impulsar, entre 2025 i 2029, 120 Programes Memòria d'Intervenció Integral (PMII) de transformació a tot Catalunya, amb una inversió total conjunta mínima de 1.600 milions d'euros, dels quals almenys 1.000 MEUR els aportarà la Generalitat, per reduir les desigualtats territorials i socials, millorar les condicions de vida i garantir l'accés equitatiu a serveis bàsics i habitatge digne, així com enfortir les comunitats amb la participació activa i construir prosperitat compartida. El Pla de Barris i Viles tindrà una convocatòria de subvencions anual durant cinc anys.
Els Programes Memòria d'Intervenció Integral (PMII) dels ajuntaments han de dedicar almenys el 25% de les actuacions a:
·Transformacions físiques: en l'àmbit d'urbanisme, habitatge i eficiència energètica i hídrica.
Transició ecològica: actuacions d'emergència climàtica, infraestructura verda urbana, serveis ambientals i economia circular.
Acció sociocomunitària: reducció de les desigualtats socials, equitat de gènere, salut i educació i econòmica i ocupació.
El percentatge de finançament per part del Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social de Barris i Viles d'Atenció Especial varia en funció de la població de cada municipi: Per a municipis o agrupacions de municipis de més de 50.000 habitants: 50% del pressupost del programa. Per a municipis o agrupacions de municipis d'entre 50.000 i 20.000 habitants: 60% del pressupost del programa. Per a municipis o agrupacions de municipis d'entre 19.999 i 5.000 habitants: 70% del pressupost del programa. Per a municipis o agrupacions de municipis de menys de 5.000 habitants: 75% del pressupost del programa. Per a municipis o agrupacions de municipis de menys de 5.000 habitants que argumentin dificultats per assumir la seva part del finançament: excepcionalment es pot sol·licitar que el finançament del Fons sigui del 90 % del pressupost del programa. En aquest cas, cal justificar la dificultat per assumir la part que els correspon. Pels municipis de més de 20.000 habitants, el límit pressupostari és de 25 MEUR, mentre que per als municipis de menys de 20.000 habitants és de 12,5 MEUR.
Es preveu obrir la tercera convocatòria del Pla de Barris i Viles durant el segon semestre de l'any 2027.
Anualment, cada mes de desembre s'impulsarà una jornada amb tots els municipis que tinguin en marxa el Pla de Barris i Viles per tal de compartir experiències o aprofundir en algun aspecte que es consideri d'interès. A la primera jornada, que tindrà lloc a mitjans de desembre, hi prendran part els municipis de la primera convocatòria i els anys successius s'aniran afegint els de les següents convocatòries.
ANNEX. La segona, barri a barri de la Catalunya Central
Berga. Barri Vell
El Barri Vell de Berga és un àmbit compacte que pateix, per una banda, l'abandonament d'habitatges i el tancament d'activitats econòmiques i, de l'altra, incorpora població nouvinguda atreta per habitatges amb lloguers baixos però en mal estat de conservació (14,6% de creixement de població en els darrers 5 anys).
La demografia del Barri Vell es caracteritza per aquesta població nouvinguda, en edat activa i majoritàriament masculina, però també per un percentatge molt elevat de gent gran. I, d'aquesta, molta que viu sola: hi ha 42% de llars unipersonals al barri, i tres quartes parts d'aquestes són de gent gran. La renda neta mitjana per persona del Barri Vell és de 11.583 €, un 25,4% més baixa que la mitjana de Catalunya. I el percentatge de població amb ingressos per unitats de consum inferiors a 10.000 €, abastava el 30% de la població del barri.
Cardona. Nucli antic
El PMII del nucli antic de Cardona dona resposta a una problemàtica complexa caracteritzada pel deteriorament del parc edificat i de l'espai públic, les dificultats d'accessibilitat, la vulnerabilitat social, la pèrdua de dinamisme comercial i residencial i els efectes del canvi climàtic sobre un entorn urbà de gran valor patrimonial. Davant d'aquesta realitat, el programa planteja una intervenció integral que combina la regeneració física, la transició ecològica i l'acció sociocomunitària per millorar l'habitabilitat, la qualitat ambiental, la cohesió social i la vitalitat econòmica del nucli antic. L'objectiu és impulsar una transformació coordinada i sostenible que permeti consolidar un centre històric més accessible, resilient, inclusiu i atractiu per viure-hi, treballar-hi i desenvolupar-hi activitat econòmica.
Centelles. Centre Vila i zona del Poliesportiu
L'AAE concentra bona part de la problemàtica municipal, amb un parc d'habitatge envellit, amb dèficits d'accessibilitat i eficiència energètica, i carrers poc accessibles i poc adaptats a la mobilitat sostenible. Es detecten deficiències en la infraestructura verda i en l'eficiència energètica dels equipaments, i una manca d'espais de refugi que facilitin una major resiliència al canvi climàtic. Al mig de l'àmbit, cal endreçar el buit que han deixat lliure les naus de l'antic Vapor.
El projecte aposta per millores en l'accés a l'habitatge assequible, sobretot per als joves o els col·lectius vulnerables, la formació, la salut i la participació ciutadana, i en l'atenció a la gent gran, present en un alt percentatge. També vol abordar la narrativa territorial associada a la figura de l'il·lustre centellenc Ildefons Cerdà.
El PMII, seguint les directrius de la recentment aprovada Agenda Local, vol avançar cap a una rehabilitació urbana integral de l'Àrea d'Atenció Especial, consolidant aquest àmbit com un centre històric més habitable, accessible, verd, actiu i socialment equilibrat, preservant-ne la identitat i reforçant-ne el paper com a espai de centralitat i convivència.
Manlleu. Barris Nou, Dalt i Baix Vila
L'Àrea d'Atenció Especial de Manlleu comprèn el centre històric i l'eix urbà que enllaça el Passeig de Sant Joan amb el Passeig del Ter. És un àmbit amb una realitat física i sociodemogràfica que en justifica la priorització: un teixit residencial envellit amb dèficits d'accessibilitat i d'eficiència, uns carrers principals i un espai públic que requereixen millora urbana i ambiental, i la presència d'espais i equipaments infrautilitzats. A aquests factors s'hi sumen un envelliment accentuat de la població i una elevada diversitat cultural, que demanen respostes integrals en clau de cohesió social, habitatge, salut i oportunitats.
El PMII té per objectiu convertir aquest àmbit en un sector més habitable, inclusiu i actiu a partir de tres eixos estratègics. D'una banda, regenerar el centre històric amb la mirada posada en la gent gran i la infància, millorant el parc d'habitatge, l'accessibilitat, la continuïtat per als vianants i l'accés a serveis i equipaments. De l'altra, articular els barris mitjançant la millora del Passeig de Sant Joan cap al Passeig del Ter, generant recorreguts quotidians segurs, accessibles i saludables. I, finalment, activar el Passeig del Ter com a front fluvial i centralitat cívica, cultural, educativa, esportiva i ambiental.
Torelló. Àmbit del municipi
Torelló és el nucli central de la Vall del Ges i un referent social, econòmic i cultural d'Osona. El municipi arrossega dèficits urbans, residencials i socials derivats del ràpid creixement industrial i demogràfic dels anys seixanta i vuitanta, que va generar una estructura urbana diversa però desigual. Amb el temps, aquests sectors també han acollit noves onades migratòries, reforçant la seva diversitat social. La vulnerabilitat a Torelló no es concentra en un únic barri, sinó que es distribueix en diferents àmbits de la vila: centre històric, entorn de l'estació, zones residencials antigues i sectors més recents comparteixen reptes i oportunitats.
Per això, el PMII planteja una estratègia integral de vila orientada a recosir espais, serveis i comunitats. La intervenció ha de millorar l'habitatge i l'espai públic, reforçar els serveis bàsics, actuar sobre els infrahabitatges i els punts de conflicte, potenciar els equipaments comunitaris i donar suport al teixit associatiu. Alhora, cal aprofitar la forta identitat local, el patrimoni industrial i la cultura popular com a motors de cohesió, creativitat i transformació social.
