Potser no és necessari fer-ho en l'àmbit laboral, però qui més o qui menys ha hagut d'exposar algun projecte a la classe, dedicar unes paraules a un familiar o amic en una celebració, o simplement participar o fer propostes en el col·legi dels teus fills o en la reunió de la comunitat de propietaris. A la por de parlar se'n diu Glosofòbia.

Les raons d'aquestes pors poden ser molt variades: des de la timidesa, a la falta de confiança o bé a algun trauma sofert, sigui en primera persona o pel simple fet d'haver-lo presenciat.
Els símptomes més comuns que se sofreixen tant durant l'exposició com en els dies anteriors són: sudoració, palpitacions, tremolors, quequesa, rubor o insomni. Tots ells, respostes del cervell davant la qual considera una amenaça.
Per a intentar superar aquesta por, els experts recomanen:Teràpia de xoc. És a dir, enfrontar-se al problema.

Assajar. És important preparar-se el discurs, sigui davant del mirall o d’un familiar o amic de molta confiança. S’ha de calcular el temps, el to de la veu, els moviments corporals, preparar-se bé el que es dirà i si és un text, llegir-lo diverses vegades a fi de minimitzar els errors.

Relaxar-se. Per a fer-ho pot ser convenient realitzar alguna tècnica de relaxació com poden ser les respiracions diafragmàtiques, entre altres, o prendre's una til·la. Tenir un objecte entre les mans, per exemple un boli, també pot ser de gran ajuda.
Assistir al lloc on has de realitzar la teva exposició amb suficient antelació. Si no es calcula bé el temps o tens problemes per a localitzar el lloc o et trobes molt trànsit i veus que no arribes, això no farà més que fer créixer el teu nerviosisme.
Comptar amb un guió o un text escrit amb algunes pautes per si s'ha de recórrer a ell en algun moment.

No estar massa pendent del públic, sinó concentrar-se en el contingut o el que es vol expressar. Si hi ha coneguts entre els oïdors, mirar-los a ells, pot aportar més seguretat.Cal pensar que és normal estar nerviós davant una presentació o una actuació. Si són nervis controlables, fins i tot són positius. El problema ve quan aquesta por ens paralitza i no sabem canalitzar les emocions. Si no ens funciona res i la feina que tenim ens obliga a parlar contínuament, el millor és acudir a un especialista que ens ajudi a superar-ho amb una adequada teràpia.