UManresa ha homenatjat avui la figura del professor Oriol Casanovas La Rosa (Manresa, 1938 - Barcelona, 2024), un dels juristes i especialistes en dret internacional públic més destacats de l'Estat espanyol. Considerat un dels principals experts en les normes que regulen les relacions entre estats, organismes internacionals i altres actors de la comunitat internacional, va contribuir a modernitzar la concepció del dret internacional defensant que aquest havia d'estar al servei de les persones, dels drets humans i dels interessos generals de la comunitat internacional.
L'acte ha tingut un doble significat. D'una banda, ha servit per vincular l'inici dels estudis de grau en Dret de la Facultat de Ciències Socials de Manresa als valors acadèmics i al llegat intel·lectual d'una figura de referència en l'àmbit jurídic internacional. De l'altra, ha representat un reconeixement ciutadà a un manresà universal que, malgrat haver desenvolupat la major part de la seva trajectòria professional fora de la ciutat, mai no va perdre el vincle amb el seu lloc de naixement i sempre en va reivindicar les arrels.
L'homenatge ha estat presidit pel conseller d'Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Jaume Duch Guillot, i ha comptat amb la participació de l'alcalde de Manresa i president del Patronat de la Fundació Universitària del Bages, Marc Aloy i Guàrdia; la rectora de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, Marta Otero Viñas; la rectora de la Universitat Pompeu Fabra, Laia de Nadal Clanchet, i la professora Núria Bouza Vidal, catedràtica de dret internacional privat i vídua del professor homenatjat.
L'elogi de la figura d'Oriol Casanovas i La Rosa ha anat a càrrec de la doctora Maria Àngels Clotet Miró, professora de dret internacional públic i deixebla seva, que ha reivindicat la dimensió acadèmica, cívica i humana d'un mestre que va formar diverses generacions de juristes i que va deixar una empremta profunda en l'estudi i l'ensenyament del dret internacional. Per posar de relleu les seves aportacions ha explicat que «Molt abans que conceptes com la salut global, la lluita contra el canvi climàtic o els béns públics globals ocupessin el centre dels debats internacionals, Oriol Casanovas ja defensava que el dret internacional havia de protegir els interessos comuns de la humanitat i no només les relacions entre estats».
Un referent internacional del pensament jurídic contemporani
Expulsat de la Universitat de Barcelona l'any 1966 per motius polítics, Oriol Casanovas La Rosa va desenvolupar posteriorment una trajectòria acadèmica brillant que el va portar a ocupar càtedres a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Barcelona abans d'incorporar-se, el 1990, a l'equip fundador de la Universitat Pompeu Fabra, on va exercir com a catedràtic de dret internacional públic i relacions internacionals fins a la seva jubilació.
La seva aportació científica va anticipar alguns dels grans debats jurídics i polítics del segle XXI. Davant una comunitat internacional cada vegada més interdependent, va defensar que el dret internacional havia de superar la simple regulació de les relacions entre estats per incorporar la protecció dels interessos generals de la humanitat. Entre aquests interessos hi situava la pau, els drets humans, la salut global, la protecció del clima, la biodiversitat o els espais comuns globals, una visió que continua plenament vigent davant dels grans reptes contemporanis.
Una altra de les seves aportacions més destacades va ser l'estudi del dret internacional humanitari i de la protecció de les víctimes dels conflictes armats, de les persones refugiades i de les poblacions desplaçades. El reconeixement internacional a aquesta tasca el va portar a impartir, l'any 2003, un curs a l'Acadèmia de Dret Internacional de la Haia, una distinció reservada a les figures de més prestigi de la disciplina.
En l'àmbit docent, Oriol Casanovas La Rosa també va ser una figura innovadora. Va ser precursor en la introducció dels estudis sobre institucions europees i dret comunitari a les universitats de l'Estat i va crear eines pedagògiques que han format diverses generacions d'estudiantat de Dret, entre les quals destaquen obres de referència com Casos y Textos de Derecho Internacional Público i el Compendio de Derecho Internacional Público.
Un llegat que uneix universitat i ciutat
Tot i que la seva trajectòria acadèmica es va desenvolupar principalment fora de Manresa, Oriol Casanovas La Rosa sempre va mantenir una relació estreta amb la ciutat. Tal com es recorda en l'elogi pronunciat durant l'acte, expressava sovint amb orgull la seva condició de manresà i seguia amb interès l'actualitat local. L'homenatge ha volgut contribuir a donar a conèixer entre la ciutadania una figura de gran rellevància internacional que forma part del patrimoni intel·lectual de la ciutat.
El moment central de la commemoració ha estat el descobriment del relleu dedicat a Oriol Casanovas La Rosa, situat al pati l'antic Escorxador, al costat de l'edifici FUB2, que acull els estudis de Dret. L'obra, creada per l'escultor Ramon Oms, incorpora un bust de bronze del jurista i una dedicatòria que el recorda com a «eminent iusinternacionalista», terme que fa referència a una persona experta en dret internacional. La peça estableix un vincle permanent entre la seva figura i la formació de les futures promocions del Grau en Dret a Manresa.
L'homenatge ha volgut unir simbòlicament aquests dos llegats: l'acadèmic i el ciutadà. D'una banda, situant els nous estudis de Dret sota el mestratge d'un professor que va concebre la universitat com un espai de llibertat intel·lectual, rigor científic i servei a la societat. De l'altra, retornant a la ciutat la memòria d'una de les figures més destacades del pensament jurídic internacional nascudes a Manresa.
Recordar els mestres, formar els juristes del futur
Durant l'acte, les autoritats i els representants del món universitari s'han sumat al record del professor Casanovas amb paraules que n'han destacat la mirada docent, institucional i cívica. El degà de la Facultat de Ciències Socials de Manresa, Marc Bernadich Márquez, ha recordat que, «per a una universitat, recordar els seus mestres és també preguntar-se què vol transmetre a les aules», mentre que la catedràtica de dret internacional privat i vídua del professor homenatjat, Núria Bouza Vidal, ha confiat que els estudiants que passin davant del relleu «no hi vegin només un homenatge a un jurista, sinó també un reconeixement simbòlic als bons professors». La rectora de la Universitat Pompeu Fabra, Laia de Nadal Clanchet, institució a la qual Casanovas es va incorporar el 1990 i on va exercir fins a la jubilació, ha vist en la celebració de l'homenatge a Manresa, ciutat natal del jurista, un símptoma de la universalitat del coneixement, ja que «la universitat, amb majúscules, va molt més enllà de les sigles i de les parets d'una institució concreta». Per la seva part, la rectora de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, Marta Otero Viñas, ha explicat que el Grau en Dret que aquest curs s'ha posat en marxa als campus de Manresa i de Vic vol formar juristes amb coneixement i rigor, però també amb criteri i responsabilitat social, perquè «el coneixement comporta responsabilitat, i el rigor acadèmic no està renyit amb el compromís amb la societat». Per la seva banda, l'alcalde de Manresa i president del Patronat de la Fundació Universitària del Bages, Marc Aloy i Guàrdia, ha assegurat que Casanovas serà «un padrí excel·lent d'aquests estudis de Dret que comencem al nostre campus». L'acte s'ha tancat amb la intervenció del conseller d'Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Jaume Duch Guillot, que ha defensat que «el millor homenatge que podem fer-li és continuar defensant el dret i les garanties democràtiques que protegeixen les persones».
