El Centre Residencial d’Emergències Socials de Manresa per a persones sense llar, ubicat a l’antiga residència de les germanetes dels pobres —actualment Llar Sant Joan de Déu—, ha registrat en el seu primer any de funcionament una ocupació mitjana de deu persones al mes. L’alberg social té com a objectiu cobrir temporalment les necessitats bàsiques de persones i famílies que s’han trobat sense llar de manera sobrevinguda, oferint el suport socioeducatiu necessari per poder recuperar les capacitats i els recursos per viure de manera autònoma en un entorn comunitari. El centre està gestionat per la Fundació Germà Tomàs Canet a través d’un concert amb l’Ajuntament de Manresa, que hi aporta el finançament i deriva les persones usuàries d’aquest equipament a través de Serveis Socials.
Després que la pandèmia afegís retard a la posada en marxa del centre, i que fes que no es pogués inaugurar,s’ha fet una visita institucional a les instal·lacions, amb la presència de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia; de la regidora d’Acció i Inclusió Social, Mariona Homs Alsina; del president de la Fundació Germà Tomàs Canet, Salvador Maneu Marcos, i de la seva directora, Anna Maria Prats Malràs. Han estat acompanyats d’altres regidors i regidores del govern, com Cristina Cruz Mas, Mercè Tarragó Costa i Jamaa Mbarki El Bachir, així com els representants del grup del PSC, Felip González Martín, i de Fem Manresa, Roser Alegre Fontanet i Jordi Trapé Úbeda. També hi ha assistit el germà Juan Esparza, en representació dels Germans de Sant Joan de Déu.
Durant la visita, s’ha constatat el bon funcionament de l’alberg, que ha permès tenir un únic punt de referència a la ciutat a l’hora de donar un suport a persones que es queden sense llar, amb una gestió especialitzada i integral dels casos, que durant un període limitat de temps cobreix totes les necessitats bàsiques i ofereix acompanyament i orientació en la cerca d’un itinerari que permeti als usuaris retornar a la vida autònoma. L’estada a l’alberg depèn de les necessitats i les voluntats de cada cas. L’estada mitjana durant el 2020 va ser de 53 dies per persona, una xifra que va créixer fins als 78 dies en aquells casos en els quals es va superar amb èxit el període d’acollida i es va poder realitzar un acord de treball.
L’alberg social compta amb un total de 9 habitacions destinades a persones soles o a famílies amb menors d’edat al seu càrrec i té una capacitat màxima de 18 places. Entre el maig del 2020 —quan es va posar en marxa la concertació de places— i el maig del 2021 —darrer mes amb dades tancades— l’ocupació mitjana ha estat del 54% (10 persones de mitjana al mes), amb variacions entre els primers mesos de funcionament i els darrers, quan el percentatge ha anat ascendint: en els darrers set mesos comptabilitzats (entre novembre de 2020 i maig de 2021) l’ocupació mitjana ha estat del 68,5%. En total, l’equipament ha atès 63 persones.
Més serveis a l’antiga residència
L’antiga residència de les Germanetes dels Pobres, ubicada al carrer Saleses, és actualment la Llar Sant Joan de Déu de Manresa i està gestionada per la Fundació Germà Tomàs Canet. A banda del Centre Residencial d’Emergències Socials, acull altres projectes juntament amb altres institucions i entitats: les dutxes socials —un espai perquè tothom qui ho necessiti pugui dutxar-se en condicions dignes i accedir a roba neta (en col·laboració amb la Fundació Convent de Santa Clara)—; la Unitat Dependent de residència per a presos en tercer grau (amb el Departament de Justícia); i el Centre de Protecció Internacional per a l’acollida de refugiats (depenent del Ministeri).
En els parlaments, els representants de la Fundació Tomàs Canet i de l’Ajuntament d Manresa han remarcat l’emoció de finalment poder realitzar l’acte inaugural del centre, que s’ha anat ajornat a causa de la pandèmia, i han destacat la qualitat de les instal·lacions i el servei que s’hi presta. L’alcalde s’ha referit a “l’oasi de pau” del centre, ubicat amb un turó amb vistes a la ciutat, a l’edifici que fou la residència de les Germanetes dels Pobres, que tal com ha explicat “es dedicaven a acollir persones desfavorides i ara es presta aquest mateixa funció”. També s’ha felicitat que persones, especialment joves que viuen situacions personals de dificultat puguin tenir a l’abast un recurs com aquest centre residencial, que les permet refer la seva vida.
