El sector de la llet s'ha tornat a mobilitzar convocat per Unió de Pagesos juntament amb  Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i amb el suport de Vaquers d'Osona i Cooperativa Plana de Vic. Unes 300 persones, la majoria ramaders, i 30 tractors s'han plantat de nou —després de la concentració del 27 de juliol— davant de les portes del centre comercial Mercadona, situat al nord de Vic (Osona), per exigir a aquesta cadena, que és la líder de vendes de llet de marca blanca, que garanteixi d'una vegada per totes que als ramaders se'ls paga un #preujustperlallet.
 
Així, el sindicat insta Mercadona a modificar la seva política comercial per assegurar que no es destrueix el valor a la cadena alimentària, pagant a la indústria un preu que li permeti abonar un preu just al productor. A partir d'aquí, el sindicat espera que les cadenes de distribució amb major quota de mercat se sumin a una modificació equivalent i que totes plegades deixin d'utilitzar la llet com a producte reclam.
 
Unió de Pagesos recorda que els preus que es paguen al productor per aquest aliment de màxima qualitat, no cobreixen els costos de produir-lo: el llindar de rendibilitat (és a dir, el preu mitjà a partir del qual un ramader començaria a tenir benefici) és de 37,31 cèntims d'euro/litre (ct€/l) de mitjana, tot i que ascendeix a uns 40 ct€/l per al 85 % de les granges de llet catalanes, mentre que el preu mitjà que percep a dia d'avui el vaquer català és de  33,28 ct€/l (Dades de l'estudi del sector boví de llet, document tècnic de juliol 2021. Observatori del boví de llet de Catalunya). A aquest escenari estructural de preus baixos, cal tenir en compte la tendència a l'alça dels costos de producció per als ramaders a causa de l'increment de les matèries primeres i de l'energia, a banda, de la previsible disminució del suport a la propera Política Agrària Comuna [PAC].
 
Per posar-hi números, com ha explicat el responsable del sector del Boví de Llet d'Unió de Pagesos, Marc Xifra, en el seu parlament durant la mobilització: "Una granja de vaques mitjana, que produeixi 3.000 litres de llet diaris, estaria perdent uns 6,22 cèntims per litre, és a dir, uns 5.598 euros al mes". El resultat: un sector empobrit i endeutat la majoria de granges del qual no cobreixen costos de producció; una situació que també té conseqüències socials ja que el degoteig constant de granges lleteres que pleguen (el 2020 només en quedaven 439, quan al 2000 n'hi havia 1.633) té greus afectacions en l'economia i l'ocupació rural, a la vegada que posa en perill la sobirania alimentària del país i compromet la decisió dels consumidors a l'hora d'accedir a un producte de proximitat d'un altíssim valor alimentari i de qualitat.
 
L'acció d'avui ha Vic ha estat en suport a tot el conjunt del sector lleter que fa temps que pateix un ofegament econòmic, i l'emplaçament de la protesta s'ha escollit per fer visible el conflicte dels ramaders associats a Vaquers d'Osona i a la cooperativa Plana de Vic, els quals a principi de mes es van veure obligats per necessitat a acceptar el preu marcat per Làctia (principal proveïdora de llet a Mercadona) ja que el preu ofert continuava sense cobrir-los els costos de producció, una pràctica que malauradament és generalitzada en la major part d'indústries lleteres.
 
Unió de Pagesos recorda que el 13 d'agost, amb la reunió amb Bon Preu, va començar una roda de trobades entre el sindicat i les grans cadenes de distribució per exposar-los la situació crítica del sector i exigir-los mesures per garantir un tracte just per al productor de llet.
 
El sindicat assenyala com el causant d'aquest conflicte l'Estat espanyol que s'ha mostrat reiteradament ineficient i permissiu en la mesura que empara que determinats agents econòmics que operen a la cadena alimentària abusin del seu poder alterant el mercat i sense cap mena de conseqüència. Unió de Pagesos considera que l'Estat hauria de treballar per millorar la legislació i dotar-se de les eines necessàries —per exemple, oferint preus oficials de referència per la llet— per evitar aquesta mena d'abusos condueixin a la ruïna de determinats sectors de producció —en el cas que ens ocupa, el lleter— i posin en risc el model d'economia familiar, de fixació de gent al món rural i de gestió del territori.
 
En aquest sentit, el sindicat defensa que la modificació de la Llei de la cadena alimentària, que al setembre es debatrà al Congrés dels Diputats, hauria de fixar la quota a partir de la qual es pot parlar de posició de domini a la cadena alimentària per detectar i penalitzar males praxis com l'arrossegament de preus a la baixa, o la utilització de determinats productes, com la llet, de producte reclam.