Les flors són un concepte ja recurrent en alguns dels títols d’anteriors discos. Segons el cantautor, la flor és “una metàfora de la vida, una combinació de força i fragilitat, un tornar a lluitar cada dia perquè tot valgui la pena”. El seu avi Joan li va fer agafar el “cuquet” per la música als 5 anys. “Jo imitava tot el què feia i tocava el seu mateix repertori”, recorda el cantautor. Als 12 anys comença la seva activitat com a clarinetista i saxofonista. A partir del 1994 investiga les diverses expressions musicals del món sota el mestratge de Luis Paniagua. L'any 1996, el Premi Èxit de Catalunya Ràdio representa el tret de sortida de la seva carrera com a cantautor.

El cantautor va explicar que, en els seus inicis, “em sentia mimat per la crítica musical. Això em posava pressió però, a la mateixa vegada, m’animava a tirar endavant quan als concerts venia poca gent”. Mas remarca que “tot i que l’esforç és bèstia” li agrada fer cançons i agraeix tot l’equip que té al seu costat. Comenta que per ser un bon cantautor cal “emoció per compartir, talent i molta dedicació”.

Mas ha estat guardonat amb més d'una vintena de premis i la seva discografia inclou els títols Les flors del somni (1997), Casafont (1999), En el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells (2001), dp (2003), Mística domèstica (2005), Les cançons tel·lúriques (2008), A la casa d'enlloc (2010) i Roger Mas i la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona (2012). El cicle “Pessics de Vida” compta amb la col·laboració de Regió7, Canal Taronja, Nació Manresa, DO Pla de Bages, Llibreria Parcir i Llibreria Rubiralta.