La Diputació de Barcelona ha elaborat l’Informe econòmic local de la província de Barcelona 2020, una evolució de l’anterior Informe Territorial, amb un contingut més sintetitzat en la seva publicació de text i una nou minisite web amb tots els continguts indexats. L’estudi analitza les dades de l’any 2020 per a la província i les seves comarques, el període més negatiu en l’evolució socioeconòmica dels darrers anys degut a les conseqüències econòmiques provocades arran de la Covid-19.

A més, l’informe inclou quatre monogràfics, més temàtics, el primer dedicat a l’impacte de la covid-19 en l’activitat turística de la província de Barcelona, el segon als marcs de referència de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU), el tercer al potencial de l’economia circular, i el darrer monogràfic a la importància de les infraestructures de transport viaria i ferroviària en la localització del agents econòmics i la distribució de la població, amb especial èmfasi en la Barcelona metropolitana.

La presentació de l’Informe, que ha tingut lloc a la seu de la Diputació de Barcelona, ha comptat amb la intervenció del coordinador de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació de Barcelona, Javier Villamayor; i el catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i president de l’Institut d’Economia de Barcelona, Martí Parellada.

Durant la presentació, Villamayor, ha apuntat "que aquest estudi constata, «“l’inèdit” i ràpid retrocés en molts dels indicadors socioeconòmics de la província des de març a desembre de 2020 degut a la pandèmia de la covid i es donen xifres objectives a aquest retrocés, per sexe, edat, territori i sectors, entre d’altres. Intentant identificar així, on s’han de realitzar els majors esforços des de l’administració local per tal de millorar aquesta situació».

Així mateix ha assegurat que l’avenç de dades de 2021 «ens donen bones expectatives de recuperació econòmica, almenys a curt termini, perquè la incertesa ens continua acompanyant i se’ns fa difícil preveure les “noves” repercussions que es poden produir o no en l’evolució de la pandèmia. Tanmateix, a finals del tercer trimestre de 2021, podem afirmar, segons les dades de l’EPA, que la província ha tornat a les xifres d’ocupació i atur pre-pandèmia de 2019».

Per la seva banda, el catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i president de l’Institut d’Economia de Barcelona, Martí Parellada, ha afirmat que estudis com aquest són «molt importants per al seguiment de la conjuntura de les comarques a curt termini i introdueix reflexions importants  a mitjà termini». A més, ha apuntat que les últimes dades mostren «una certa recuperació de la província de Barcelona».

Una crisi inèdita i sobtada: L’evolució socioeconòmica de l’any 2020

Tal com apunta l’estudi, aquesta crisi no es sembla a les anteriors que s’han produït a la província de Barcelona ni arreu, ni en les seves arrels ni en l’anàlisi de les seves conseqüències, amb incerteses i nous instruments utilitzats per apaivagar-la. La crisi originada a partir del confinament arran de la pandèmia de la Covid-19 ha deixat una petjada sense precedents en l’activitat econòmica. Segons estimacions d’Idescat, el PIB del 2020 a Catalunya es va reduir un 11,5% respecte a l’anterior.

A la província de Barcelona, la població ocupada registrada va descendir un 2,2% interanual, amb dades de 31 de desembre. Per nacionalitat, la reducció va ser més intensa per als estrangers (-3,9%) que no pas pels autòctons (-1,9%), i per trams d’edat, per als joves de menys de 30 anys (-7,4%) i per als compresos entre els 30 i 44 (-4,6%), front el creixement dels que tenen 45 anys i més.

De manera paral·lela al descens dels ocupats, la població aturada registrada va augmentar a la província de Barcelona l’any 2020 un 27,7%. Aquest increment és mig punt percentual per sota de l’experimentat pel conjunt de Catalunya. Òbviament també la taxa d’atur va augmentar. Al quart trimestre del 2020, aquesta taxa va ser del 13,7% a la província de Barcelona, dues dècimes menys que la catalana i 2,4 punts per sota de l’espanyola.

Així mateix, l’augment de l’atur de l’any 2020 va provocar una pujada dels beneficiaris totals de prestacions que es van incrementar fins a les 583.626 persones a finals de maig, començant a continuació un descens per acabar l’any en prop de les dos-cents mil persones beneficiàries. L’augment dels beneficiaris d’aquests mesos centrals de l’any 2020 prové sobretot del creixement de persones perceptores de la prestació de nivell contributiu per ERTOs Covid-19 (tant per reducció de jornada com per suspensió de contracte), que a 31 de desembre, segons el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, arribaven a 137.014 treballadors.

El nombre de llocs de treball va caure un 2,3% l’any 2020, mentre que el nombre d’empreses (comptes de cotització) va disminuir un 8,5%. Des del 2013 no es produïa una variació interanual negativa en aquestes variables. En tots dos casos, la reducció a la província barcelonina al 2020 va ser més intensa que la produïda al conjunt de Catalunya.

El subsector amb més guany de llocs de treball va ser el d’activitats sanitàries, el que és coherent amb les necessitats de reforçament davant l’emergència viscuda arran de la Covid-19. El sector amb més pèrdua de llocs de treball va ser, amb diferència, la restauració (-22.559), el més afectat per les restriccions de mobilitat i el confinament patit durant bona part del 2020.

Per comarques, la població ocupada registrada va disminuir a la majoria d’elles, amb esment especial al Barcelonès (-3,6%) i el Baix Llobregat (-2,1%). Només es van produir increments a l’Anoia, molt feble, i al Moianès (1,2%). El mateix va succeir amb el llocs de treball, que només es van incrementar a Osona (1,3%). Els majors descensos es van produir al Garraf (-4,1%), al Barcelonès (-2,9%) i al Berguedà (-2,6%).

La població aturada registrada va augmentar a totes les comarques l’any 2020. Els majors increments es van donar al Moianès (41,7%) i al Barcelonès (33,3%). La taxa d’atur registrat també es va incrementar a totes, especialment al Barcelonès amb prop de quatre punts. Les taxes d’atur més elevades van ser les de l’Anoia i el Garraf, per sobre del 15%, seguides de les del Bages i el Maresme (14-15%).

Comença la recuperació: Avanç de dades any 2021

Un any i mig després de l’inici de la crisi motivada per la Covid-19, els principals indicadors socioeconòmics de la província de Barcelona en el tercer trimestre del 2021 tornen a les xifres pre-Covid del tercer trimestre de l’any 2019. Així, el nombre d’ocupats i desocupats tant registrats com estimats se situen ja en xifres de l’any 2019: més concretament, en l’evolució bianual, l’ocupació estimada puja en deu mil persones i la desocupació baixa en 68.500. Aquest creixement de la població ocupada ha afectat més a les dones (+13.200) que als homes (-3.300), mentre que a la desocupació es similar (homes -5.300, dones -4.300) La taxa d’atur estimat es situa en un 10,9% (quatre dècimes menys que 2019), i la taxa d’ocupació estimada en un 69,9% (idèntica a 2019).

Les dades de registre del mercat de treball refermen les dades de recuperació que s’observen en l’Enquesta de Població Activa provincial. Així, l’ocupació registrada a la Seguretat Social en el tercer trimestre de 2021 supera en més de cinc mil persones les del mateix trimestre de 2019. Pel que fa al nombre d’aturats registrats en les oficines d’ocupació, al 2021 hi són mil persones menys que a l’any 2019. 

Per activitat econòmica, l’evolució dels llocs de treball en el darrer any (3t2021 – 3t2020) reflexa augments significatius en nombres absoluts en les activitats sanitàries, els serveis de tecnologies de la informació, l’administració pública, i les empreses de treball temporal, entre d’altres. En canvi, destaquen per la pèrdua d’ocupació interanual: la fabricació de vehicles de motor, el transport aeri, les agències de viatge, les activitats de lloguer, i la confecció, entre d’altres.

Per comarques, destaquen las caigudes del nombre d’aturats registrats interanualment en Barcelonès, Garraf i Baix Llobregat, que ho fan per sobre del 20%. Pel que fa a l’ocupació registrada, totes guanyen ocupats, destacant el Moianès, l’Alt Penedès, Garraf, Maresme, Berguedà i Anoia, amb pujades per sobre del 3%.

Altres xifres positives fan referencia a les exportacions de béns per un valor de prop de 9,5 mil milions d’euros en els mesos de juliol i agost de 2021, xifra superior (18,5%) a la del mateix període de l’any anterior, i continua com la província més exportadora, 20% del total nacional, amb molta diferència sobre la segona (Madrid: 6,4 mil milions). També la xifra d’enguany és superior (5,7%) a les exportacions de juliol-agost de 2019. Per tipologia dels béns, destaquen els augments de la majoria de subsectors, i només el sector farmacèutic (-10,3%) i la fabricació de vehicles (-3,2%) perden pistonada respecte el mateix trimestre de l’any anterior.

Altres indicadors com el nombre d’empreses encara no han arribat a recuperar les xifres del tercer trimestre de 2019 (-6,4%, -11.806); a l’igual que les pernoctacions hoteleres i els passatgers de l’aeroport del tercer trimestre de 2021 que han millorat respecte 2020 però encara representen la meitat que a 2019.

L’informe també apunta que «no hem d’oblidar el nombre de persones en situació d’ERTO» (que no comptabilitzen com aturats), encara que la reducció al llarg de l’any 2001 és molt significativa, de fet, a l’octubre de 2021 restaven “només” 34.415 persones en aquesta situació, quan a mitjans de 2020 la xifra era deu vegades superior.